Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Pensament antic Plató L'ordre no prové del desordre

L'ordre no prové del desordre.

escultor_jose_miguel_abrilJa sabeu que Plató considera que entre les Idees existeix una xarxa de correlacions mútues i explica que l’autèntica realitat comparteix les qualitats de tres Idees: Bondat, Bellesa i Veritat. Una cosa, quan és autèntica és bella i és bona.

Al mite del Gènesis trobem que, en crear, Deu fa les coses bones:

Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les te­nebres cobrien la superfície de l’oceà i l’esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona. (...) Déu donà als continents el nom de “terra”; i a les aigües aplegades, el de “mar”. Déu veié que tot això era bo. (...) (Gènesi, 1, 11)

Déu crea i en fer-ho busca l’ordre... Però Plató no és creacionista, i quan es pregunta sobre l’origen del món sensible, quan es planteja per què existeix un ordre i no un caos busca raons i les presenta a través també de mites que ara tenen una funció més poètica que justificativa...

Imaginem un bombo de loteria que conté la novel·la del Quixot completa (el tot), però els seus dos milions de paraules (les parts) estan desordenades. Tanmateix, només un ordre particular d'aquestes paraules és vertaderament la novel·la. Tractem amb la imaginació de reconstruir aquest únic ordre: primera bola, "En"; segona bola, "un"; tercera bola, "lugar"; etc. ni treballant durant tota l'edat de l'univers ho aconseguiríem per pur atzar, una sola pàgina!!!

La novel·la és un ordre insòlit. Un ésser viu també! la complexitat de la novel·la és la informació que permet reconstruir-la. Una cosa semblant s'esdevé en els éssers vius amb l'ADN i la seva capacitat de reproduir-se. L’estructura de l’ADN és un descobriment molt recent, però com que per a Plató està clar que l’ordre no pot sortir del caos per atzar, va buscar la manera d’entendre-ho i de fer-ho entendre. Més encara, es va adonar que la tendència de les coses és cap el desordre.

Imaginem una estàtua de pedra, sotmesa a l'agressió del món exterior, trencada en bocins cada vegada més menuts... Tot i que no és estrictament impossible, ningú no espera que un cop d'aire converteixi de nou els bocins en l'estàtua. Vèncer aquesta tendència al desordre requereix que algú o alguna cosa vagi reparant tots els incidents espontanis. Tot ésser viu procura mantenir l'ordre assolit. Per fer-ho ha d'intercanviar contínuament amb l'exterior: matèria, energia i informació. Aquesta espontaneïtat meravellosa dels organismes vius per mantenir l’ordre Plató l’explica d’una manera curiosa: considera que per recompondre l’estàtua cal seguir el model de l’original, això significa que en la formació del món sensible existeix necessàriament un model, una Idea que fa d’arquetip i també cal una intel·ligència, ell l’anomena Demiurg, que seguint el model de les Idees l’apliqui a la realitat sensible. Ja tenim els tres principis constitutius de la realitat: les Idees, la intel·ligència ordenadora i la matèria caòtica que es deixa modelar.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.