Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Viure una vida humana De drets i de deures

De drets i de deures.

dretsMafaldaContínuament sentim parlar de drets. També, encara que menys, sentim parlar de deures. Si sortiu al carrer i demaneu pels drets humans trobareu que molta gent tindrà més o menys clars uns quants, com el dret a la vida o el dret a la propietat... Però és menys probable que algú us sàpiga dir què és un dret.

Per començar podem dir que un dret és un concepte que serveix per pensar la realitat, un concepte que ens ajuda a posicionar-nos davant de fets que es consideren injustos. On es troba el fonament del dret? Dit d’una altra manera, quina és la seva fonamentació ètica? Podem començar dient que el concepte de dret és, en part, un concepte legal. I és que la relació entre allò que fem i allò que pensem sobre allò que fem o no fem es resol dintre d’un grup humà, un Estat, que manté integrats a grups humans heterogenis amb normes morals pròpies: famílies, grups socials, professionals, religiosos,... I com fa això l’Estat? A través de l’ordenament jurídic. Perquè en tant que ciutadans tots tenim drets i deures.

Quan afirmem que tenim dret a la vida o a la llibertat ens referim a la capacitat de les persones de fer o d’exigir alguna cosa. En els exemples, volem que se’ns respecti la vida o que no se’ns limiti la llibertat. Quan parlem de deure, ens referim a tot allò que hem de complir perquè hi ha unes normes objectives que ens hi obliguen o perquè és un exigència de la consciència pròpia. Així, la relació del dret amb la jurisprudència consisteix en un conjunt de normes establertes per la societat que cal complir. Els codis jurídics ordenen, manen o prohibeixen una conducta. I en cas d’incompliment de les normes, es preveu un càstig o sanció. El dret també actua dins l’àmbit de la convivència social i política. I consisteix en un conjunt de regles que regulen el comportament intersubjectiu, amb l’objectiu de fer possible la convivència entre els humans.

El dret, en definitiva, és qui fixa els drets i deures dels ciutadans en relació amb els altres individus i amb la comunitat. És el valor racional que autoritza i legitima la nostra acció i n’estudia les condicions socialment exigibles. Quin és el fonament dels drets cívics i polítics? La llibertat, la dignitat, la igualtat, la justícia i la pau són, per exemple, explícitament considerades en la Declaració Universal dels Drets Humans com a valors bàsics sobre els quals se sustenten aquells drets. I quina és la relació dels drets amb l’ètica? De vegades, un dret es constitueix en un criteri ètic que es fa servir per valorar diferents sistemes legals existents. Parlem llavors de drets humans... Però com us podeu adonar fàcilment, no sempre l’ètica i el dret estan d’acord. I això comporta conflictes: hom pot viure en un país on sigui legal la pena de mort i no estar-hi d’acord moralment. O bé algú pot estar en contra del divorci o de l’avortament i ha d’acceptar que les lleis els permetin. Però també al contrari...

Justícia i drets humans

Què faries si... Fins a quin punt arriba el nostre sentit del deure?

1. ¿Què faries si fossis infermer/a i un malalt agonitzant i que pateix diabetis, et demanés xocolata?
2. ¿Estaries disposat a posar el teu braç en el foc i mantenir-lo durant 10 minuts si d'aquesta manera poguessis salvar la vida del teu veí més proper? ¿Voldries que ell fes el mateix per tu?
3. Si algú estigués constantment enfurismant-te fins al punt de fer-te gairebé embogir i si poguessis donar-li un verí mortal, sense la més petita possibilitat de ser descobert, ¿ho faries?
4. Si algú s'apropés a tu amb una pistola i hagués un 50 % de probabilitats que volgués disparar-te, ¿dispararies tu primer?
5. Suposem que et donen un milió de dòlars únicament per prémer un botó amb el resultat que una persona desconeguda, en algun lloc del món, morirà instantàniament però sense que ningú et pugui descobrir mai. ¿Premeries el botó?
6. A fi d'alliberar de la fam a tota la població de la Índia durant un dia, ¿series capaç de passejar pel carrer nu/a, en ple dia, durant dues hores (o fins que la policia et detingués), sense donar cap explicació a ningú, ni llavors ni mai?
7. Series capaç de col·laborar amb una causa generosa si el donatiu fos estrictament anònim, de manera que mai s'assabentés ningú? ¿Ho faries, fins i tot sabent que amb aquesta acció et guanyaries l'odi d'algunes persones?
8. ¿Què preferiries, ser honrat i que et consideressin un lladre, o ser un lladre i que et consideressin honrat?

La clàssica definició de la justícia és "aquella actitud o voluntat que dóna a cadascú el que li correspon". Per tant la justícia és un valor que és viu també en convivència (a cadascú). Que a tothom cal donar-li el que li correspon vol dir que tothom hauria de tenir garantit els mínims que es consideren necessaris en tant que éssers humans. A continuació teniu un llistat de drets. Classifique-los segons penseu que són necessitats físiques o psíquiques i relacioneu-los amb un o més dels drets generals següents: independència, salut, respecte, nutrició, treball, expressió, allotjament, amor, seguretat, vestit.

  1. dret a la vida
  2. dret a la llibertat i a la seguretat personal
  3. dret a no ser torturat
  4. dret a ser lliure
  5. dret a la protecció de la llei
  6. dret a ser considerats innocents fins que no es demostri el contrari.
  7. dret a la llibertat de moviment i residència.
  8. dret a casar-se i fundar una família.
  9. dret a la llibertat de pensament.
  10. dreta a la llibertat de culte religiós.
  11. dret a la reunió i l'associació
  12. dret a la informació.
  13. dret a al treball
  14. dret a la assistència sanitària
  15. dreta al descans i a l'oci.
  16. dret a l'educació

Declaracions de drets

logo onublueLa font de la qual neix tota la legislació de drets humans és la Declaració Universal dels Drets Humans. La Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides va presentar l'esborrany de la Declaració a l'Assemblea General de l'ONU, que la va aprovar setmanes més tard (10 de desembre de 1948), sense cap vot en contra, però amb vuit abstencions (Aràbia Saudí, Belarús, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió Soviètica, Unió Sud-africana). Tot i que la Declaració no és d'obligat compliment jurídicament, al llarg dels anys, els seus principis fonamentals han adquirit l'estatus d'estàndards que han de ser respectats per tots els estats. Els drets humans són un tipus especial de drets. Sovint se’ls ha contrastat amb els anomenats drets legals o civils, això és, aquells que deriven de les lleis o costums d’una societat concreta. En quin sentit són diferents?

Els drets humans els posseïm pel fet de ser éssers humans, no perquè estiguin garantits per alguna llei particular del país en què vivim. Això significa que són iguals per a tots, són inalienables i són universals. Seguidament us presentem la llista de la Declaració Universal dels Drets Humans però adaptada a un llenguatge més comprensible.

ARTICLE 1: Tots els éssers humans neixem lliures i amb la mateixa dignitat. Per tant, ens hem de tractar sempre amb respecte.

ARTICLE 2: Els drets que proclama aquesta Declaració són per a tothom. Encara que parlem una altra llengua, encara que tinguem el color de la pell diferent, encara que pensem d'una altra manera, encara que sigui una altra la nostra religió, tant si som pobres com si som rics com si som d'un altre país.

ARTICLE 3: Evidentment, tots tenim dret a viure. A viure lliurement i amb seguretat.

ARTICLE 4: Ningú no té dret a esclavitzar-nos. I nosaltres, és clar, tampoc no tenim dret a esclavitzar ningú.

ARTICLE 5: Ningú no té dret a torturar-nos, a fer-nos mal, i nosaltres tampoc no tenim dret de fer mal a ningú.

ARTICLE 6: Tots els nostres drets han de ser reconeguts a tot arreu.

ARTICLE 7: La llei és la mateixa per a tothom. No se'ns pot aplicar de forma diferent.

ARTICLE 8: Quan algú no respecta els nostres drets podem demanar la protecció de la justícia.

ARTICLE 9: Ningú no té dret, arbitràriament, a empresonar-nos, a mantenir-nos a la presó ni a expulsar-nos del país on vivim.

ARTICLE 10: Si hem de ser jutjats ha de ser públicament. I aquells que ens jutgin han de ser completament imparcials.

ARTICLE 11: S'ha d'admetre que som innocents mentre no es pugui provar que som culpables. Si som acusats, sempre tenim dret a defensar-nos. Ningú no té dret a condemnar-nos ni a castigar-nos per coses que no hem fet.

ARTICLE 12: Ningú no pot penetrar a casa nostra arbitràriament, ni obrir les cartes que enviem o ens envien. En la nostra vida privada no té dret a ficar-s'hi arbitràriament ningú.

ARTICLE 13: Tenim dret a entrar i sortir del nostre país quan vulguem.

ARTICLE 14: Si algú ens fa mal, o ens en vol fer, tenim dret a anar a un altre país i demanar que ens protegeixin. Però perdem aquest dret si no respectem els articles d'aquesta Declaració, per exemple, si matem algú.

ARTICLE 15: Tenim dret a pertànyer a un país. I, si desitgem pertànyer a un altre país, ningú no pot, arbitràriament, impedir- nos-ho.

ARTICLE 16: Quan tenim edat de casar-nos, tenim dret a fer-ho sigui quin sigui el color de la nostra pell i el nostre país d'origen. Les dones i els homes tenim els mateixos drets quan som casats i quan ens separem. No hi ha ningú que ens pugui obligar a casar-nos i, si ho fem, el govern del nostre país ha de protegir la nostra família.

ARTICLE 17: Com tothom, tenim dret a tenir les nostres coses, i ningú no té dret a prendre'ns-les.

ARTICLE 18: Tenim dret a pensar el que volem i a canviar de manera de pensar. També tenim dret a triar lliurement la religió que volem, a canviar de religió i a practicar-la com ens sembli, sols o amb d'altres persones.

ARTICLE 19: Ningú no ens pot prohibir dir el que volem. Tenim dret a intercanviar idees amb les persones d'altres països sense que les fronteres ens ho impedeixin.

ARTICLE 20: Ningú no ens pot obligar a formar part d'un grup. Alhora, tots tenim dret a organitzar grups i reunions, i a participar-hi de manera pacífica.

ARTICLE 21: Tenim dret a participar activament en les decisions del nostre país, directament o escollint representants que tinguin les nostres idees i votant lliurement per indicar la nostra elecció. Tots tenim aquest dret, tant si som dones com homes.

ARTICLE 22: Cadascú de nosaltres tenim dret a beneficiar-nos de tots els avantatges socials, culturals i econòmics de què disposa la societat en què vivim.

ARTICLE 23: Tenim dret a treballar, a triar lliurement una feina i a rebre un sou que ens permeti viure dignament, a nosaltres i a la nostra família. Totes les persones que facin el mateix treball, tenen dret, sense cap discriminació, al mateix sou. Si treballem, tenim dret a agrupar-nos per defensar els nostres interessos.

ARTICLE 24: Tots tenim dret a descansar. Per tant, la jornada laboral no ha de ser excessivament llarga i, periòdicament, hem de poder tenir vacances pagades.

ARTICLE 25: Tant nosaltres com la nostra família hem de tenir les necessitats bàsiques cobertes. Per exemple, tenim dret a no passar ni gana ni fred i, en cas de malaltia, tenim dret a ser atesos. Tenim dret a ser ajudats si no podem treballar, ja sigui perquè no hi ha feina, perquè estem malalts, perquè som massa grans o per qualsevol altra raó independent de la nostra voluntat. La dona que ha de tenir un fill, i el seu fill quan ja ha nascut, han de ser ajudats. Tots els nens i nenes tenen els mateixos drets, encara que la seva mare no sigui casada.

ARTICLE 26: Tenim dret a anar a l'escola, i a beneficiar-nos de l'escola obligatòria sense haver de pagar res. L'escola ha de fomentar la convivència i el desenvolupament dels talents de cadascú. Els pares tenen dret a triar el tipus d'educació dels seus fills.

ARTICLE 27: Tots tenim dret a participar i beneficiar-nos tant de la vida cultural com del progrés científic de la societat en què vivim.

ARTICLE 28: Per tal que tots els drets i les llibertats de què hem parlat fins ara, els nostres i els de tothom, puguin ser protegits adequadament, cal que existeixi un ordre social i internacional que ho faci possible.

ARTICLE 29: És per això que nosaltres també tenim deures en relació amb les persones que ens envolten, a les quals, d'altra banda, necessitem per desenvolupar-nos plenament. La nostra llibertat i els nostres drets només estan limitats pel respecte necessari a la llibertat i els drets dels altres.

ARTICLE 30: Cap Estat, cap grup, cap esser humà, pot utilitzar cap principi d'aquesta Declaració per suprimir el drets i llibertats que s'hi proclamen.

Evidentment, tots tenim dret a viure. A viure lliurement i amb seguretat. Tots els nostres drets han de ser reconeguts a tot arreu.

Diverses declaracions de drets

Busqueu a internet (a la pàgina d'ammistia internacional) diferents llistes de declaracions dels drets de l'ésser humà i digueu a quins articles corresponen els següents:

Declaració Universal dels Drets Humans ........................... Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat. ...........................Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Declaració Universal dels Drets de l'Infant ........................... L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. ........................... L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena.

Declaració sobre l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona ........................... La discriminació contra la dona, en la mesura que nega la seva igualtat de drets amb l'home, és fonamentalment injusta i constitueix una ofensa a la dignitat humana. ........................... Caldrà adoptar totes les mesures apropiades per garantir a la dona i en igualtat de condicions amb l'home i sense cap discriminació: ...

Declaració sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial ........................... Cal acabar de manera immediata amb les polítiques governamentals i altres polítiques de segregació racial, i especialment amb la política d'apartheid, i també amb totes les formes de discriminació i segregació racials que resulten d'aquestes polítiques. ........................... 1. Tota mena de propaganda i d'organitzacions basades en idees o teories de superioritat d'una raça o d'un grup de persones de determinat color o origen ètnic, que tinguin per objecte la justificació o promoció de la discriminació racial de qualsevol tipus, seran severament condemnades.

Declaració contra la Tortura ........................... Tot acte de tortura o qualsevol tracte o pena cruel, inhumà o degradant, constitueix una ofensa a la dignitat humana i serà condemnat com a violació dels propòsits de la Carta de les Nacions Unides i dels drets humans i llibertats fonamentals proclamats en la Declaració Universal de Drets Humans. ........................... Tots els Estats, de conformitat amb les disposicions de la present Declaració, prendran mesures efectives per impedir la pràctica dintre de llurs jurisdiccions de tortures o d'altres penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

L'amant (treball en grup)

A continuació us presentem una història que explica una situació hipotètica i us demanem que penseu en les seves implicacions responent les preguntes que trobareu a continuació: "Una jove casada, poc atesa pel seu home que sempre està de negocis, es deixa seduir i passa la nit a casa del seu amant que es troba a l'altra banda del riu. Per a tornar al dia següent de matinada, abans que el seu marit torni de viatge, ha de creuar un petit pont, però un boig li tanca el pas fer gesticulacions amenaçadores. Ella es dirigeix corrent cap a un home que es guanya la vida passant persones a l'altre banda del riu amb la seva barca. Hi puja però l'home li demana diners pel passatge. La jove no te diners, suplica i demana però l'home es nega a passar-la si no paga. Llavors la jove se'n torna cap a casa del seu amant i li demana diners. Ell es nega sense cap explicació. Ella recorda que tenia un amic solter que vivia a la mateixa banda del riu i se'n va a veure'l. Li explica tot i li demana diners però ell també es nega i a més a més li diu que l'ha decepcionat amb la seva conducta tant lleugera. Ella intenta de nou anar a la barca, però no pot fer res. Desesperada es decideix a creuar el pont i el boig la mata".

Qüestions:

1. Qui penseu que és el responsable de la mort de la dona?

2. Si la dona fos un immigrant ilegal que travessa l'Estret de Gibraltar, quins serien els altres personatges de la història?

Violacions de drets humans

1. Busqueu a Internet diferents pàgines de diaris i busqueu notícies que facin referència alguna violació dels drets humans.

2. Penseu en exemples de la vida quotidiana que posin de manifest que no es respecta algun dels drets humans. Indiqueu de quin dret es tracta.

Cinc faules sobre els drets humans

El professor de sociologia Steven Lukes és autor de "Cinc faules sobre els drets humans", un assaig on tracta la qüestió dels drets humans des de la visió de cinc doctrines dominants en la nostra època. El mateix autor diu que aquestes visions les tracta des d'una perspectiva exagerada o simplista, però amb la intenció de captar l'essència del que representen.

Malgrat les diferents discussions que hi ha sobre els drets humans, alguns diuen que són eurocèntrics i fins i tot que determinades campanyes poden arribar a ser contraproduents per aconseguir el que busquen, la veritat és que ningú rebutja actualment el principi de defensa dels drets humans, encara que, en ocasions sigui un reconeixement més virtual que real.

Lukes ens proposa que "imaginem una sèrie de llocs on el principi en qüestió és desconegut."

"Imaginem primer una societat anomenada Utilitària. Els utilitaris són persones amb esperit públic que posseeixen un fort sentit de les metes col · lectives: el seu objectiu únic i exclusiu, per sobre de tots els altres és maximitzar la utilitat global de tots ells. Aquesta tradicionalment, ha significat 'la major felicitat per al major nombre'. "Sorgeix la discussió de què s'ha d'entendre per utilitat, hi ha qui argumenta que s'ha d'entendre com" benestar "mesurat per indicadors objectius, altres ho veuen com un estat subjectiu indefinible que tots persegueixen, també és vist com la satisfacció de qualsevol tipus de desig que qualsevol pot tenir o el desig que els que estan ben informats poguessin tenir o hi ha qui amb ànim pessimista pensen que la utilitat és simplement l'evitar el patiment.

Lukes visita a continuació, seguint amb el conte, un altre tipus de país molt diferent anomenat Comunitària. Els comunitaris no poden imaginar-se a si mateixos separats entre si. "L'obsessió nacional dels comunitaris és la identitat." Comunitària solia ser un lloc molt aferrat a terra, una societat agrària molt arrelada a tradicions, però ha experimentat grans canvis. Els moviments de persones i els sistemes de comunicació moderns han creat una societat molt més plural, s'ha creat una veritable "comunitat de comunitats", cadascuna de les quals demana el reconeixement del valor peculiar de la seva pròpia forma específica de vida. S'ha creat la idea del "multiculturalisme". Utilitzen la discriminació positiva per estimular a aquells que estan en desavantatge, les quotes garanteixen que tots estan representats equitativament en les institucions representatives. Aquesta doctrina té els següents problemes:

a) la inclusió-exclusió, que consisteix en el problema de decidir que subcomunitats s'inclouen en l'estructura global i quines no;

b) el problema dels interessos creats, és a dir, les comunitats que van estar en la llista oficial volen romandre aquí per sempre i deixar a les altres fora;

c) el problema del relativisme, ho és que és obligatori considerar les creences i pràctiques de totes les subcomunitats com igualment vàlides i, d) el problema de la desviació, que es tradueix en que no tots els individus encaixen bé en les categories subcomunitarias.

El següent lloc es diu Proletària, denominat així per la classe social que ho va fer realitat, però que fa molt que s'ha extingit, juntament amb les altres classes. Proletària no té Estat ni tampoc drets humans, es diu que el govern de les persones ha estat substituït per l'administració de les coses i per la conducció de processos de producció. Alguns li atribueixen a aquesta doctrina la resolució definitiva de l'antagonisme entre l'home i la natura i entre l'home i l'home.

Un punt en comú que tenen les tres doctrines abans esmentades és la seva negació dels drets humans. Els primers consideren que no els serveixen de res a causa de que els que creuen en ells són propensos a qüestionar que els càlculs utilitaristes s'hagin d'utilitzar en qualsevol circumstància. Els comunitaris els rebutgen causa de la seva abstracció de les formes de vida locals pel fet que les llibertats i restriccions varien amb els temps i circumstàncies i admeten infinites modificacions. Els comunistes neguen els drets humans ja que són anacrònics, només havien estat necessaris quan els individus necessitaven protecció d'un món imperfecte ocasionat per les classes.

Un lloc on alguns creuen que els drets humans floreixen és en Llibertària. La vida llibertària discorre sencera i exclusivament segons els principis del mercat. Aquí, tot es pot comprar i vendre; tot el que tingui valor té un preu i està subjecte a l'anàlisi cost-benefici. Per Llibertària el dret més bàsic és la propietat començant per la de si mateix, fins a qualsevol cosa amb la qual barregin el seu treball. Els llibertaris exigeixen el dret a rebre recompenses pel producte de desplegar el seu talent i les seves capacitats, així com també el dret a realitzar transferències voluntàries d'allò que posseeixen. Les desigualtats socials són grans i creixents, basades en les classes socials, així com en talents i forces diferenciades. En aquesta doctrina l'imperi de la llei preval, hi ha llibertat d'associació i d'expressió, hi ha igualtat formal d'oportunitats. Dins de la pràctica d'aquesta doctrina no es respecta per igual als titulars dels drets així com existeix l'egoisme que cada qui veu únicament pel seu propi interès.

Hi ha un altre lloc on els drets humans estiguin en millor forma? On es defensi amb més fermesa el principi de defensar? És Igualitària aquest lloc? Igualitària és una societat d'un sol estatus, en el sentit que tracta a tots els igualitaris com si tinguessin el mateix valor: el benestar i la llibertat d'una persona té el mateix valor que els de qualsevol altra.

Les llibertats bàsiques estan garantides constitucionalment però també són realitzades gràcies al compromís que les condicions de vida de tota la gent siguin tals que aquests drets iguals tinguin el mateix valor per als seus titulars. Els igualitaris s'encaminen els seus esforços a aconseguir el màxim creixement econòmic ja que no pretenen aconseguir la igualtat a costa de l'eficàcia, ja que persegueixen el més alt nivell d'igualtat amb el més alt nivell econòmic possible, ja que per la igualtat no significa tenir menors perspectives de prosperitat. Respecte als drets humans el que aquesta doctrina busca és un mínim bàsic, un altiplà, de drets des de la qual debatre i solucionar els conflictes polítics.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.