Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

La idea de semblança

La semblança existeix, el problema és si inventem o escollim les semblances? Es tracta d’una dada objectiva de la realitat que ens limitem a contrastar o un criteri mental amb el qual creem arbitràries classificacions? La hipòtesis realista del pensament comú posseeix tres punts forts:

a) el camp perceptiu en el qual les relacions de semblança semblen imposar-se amb evidència indiscutible;

b) el camp científic (geometria, zoologia, botànica), en el qual el judici de semblança es fa servir en un sentit fort segons la regla del “allò que és o no és”;

c) el llenguatge quotidià: diem que una comparació és “posada”, una semblança és “descoberta”.

 

semblances1

 

semblances2

Però existeixen dues objeccions fonamentals.

1. La primera és que, des del punt de vista lògic, la semblança total, és a dir, la identitat, és un cas límit i teòric que es realitza només quan dos objectes coincideixen en un de sol, si ocupen dos llocs diferents en l’espai, per exemple, ja es dona una important diversitat.

2. En segon lloc, hem de notar que el criteri en base al qual s’accepta o es rebutja la semblança és posat pel subjecte. Una zebra és similar a un cavall i un home és diferent a un ocell només si assumim com a criteri de similitud la seva forma perceptiva. Però assumint altres criteris podem descobrir altres i diverses semblances en base a l’estructura de l’esquelet, per exemple, són notables i insospitats les semblances entre un ésser humà i un ocell. A continuació teniu la representació comparada que va fer el metge i viatger  científic del segle XVI, Pierre Belon:

 

Pierre Bellon_anatomia comparada

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.