Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

La filosofia com a higiene de l'ànima

hakuin-ensoEpicur reclama de la filosofia el paper d'un metge capaç de guarir-nos de les angoixes que ens afecten. El seu objectiu és incitar-nos a despertar a la felicitat i recordar-nos que podem aconseguir la tranquil·litat d'esperit que busquem, l'estat sense angoixa, és a dir, l'ataràxia. Quina ha de ser, però, la forma de vida que ens permet aconseguir aquesta tranquil·litat d'esperit que ens permeti despertar a la felicitat? Epicur reivindica l'autarquia i l'apatia:

  • Etimològicament autarquia significa "autosuficiència" i té un matís polític i econòmic. Per a Aristòtil a la Política l'autarquia és una de les característiques de la Ciutat perfecta. En Epicur, l'autarquia és la conseqüència del coneixement. S'és autàrquic quan es necessita només l'elemental, per això cal un cert aïllament, una gestió de les necessitats i dels desigs. És per a l'autosuficiència de l'home (i no per servir una "cultura") que cal fer una reflexió filosòfica. Viure amagat, aïllat, (model "polític" de vida epicúria) significa no ser causa ni conseqüència de res. Viure aïllat significa ser conscient d'un mateix.

  • Pel que fa a la paraula apathia (etimològicament "no-patir") no s'ha d'identificar amb no-fer res, sinó amb cercar el pathos de l'acció bella (de l'amistat, per exemple). L'apatheia es troba, d'una banda, en un punt d'equilibri inestable entre el plaer i el dolor; de l'altra, representa la superació de les pors que aterren l'esperit humà, la por als déus i a la mort:

  1. A la felicitat pel plaer. En tot ésser viu hi ha dos estats passionals: el plaer i el dolor; tothom tendeix al plaer i s'allunya del dolor. La idea central de l'ètica epicúria és pot resumir gairebé en una fórmula: Hedoné (plaer) és igual a Makarion (beatitud, benaventurança; l'estadi dels déus). Si la finalitat de la vida rau en la felicitat, llavors la millor manera d'aconseguir-la és a través del plaer, plaer entès com absència de dolor en el cos i absència de torbació en l'ànima; el que es busca és la moderació i la satisfacció tranquil·la dels desitjos, per això, enlloc de suprimir-los, del que es tracta és de ser-ne amos i no esclaus. El millor per a ell era el pa, l'aigua i una mica de vi i formatge per a les festes. Qui ha entès aquest mode de vida pot ser epicuri, en la mesura que està en sintonia amb un determinat capteniment, més important que qualsevol teoria. És a dir, es tracta de fer una filosofia pràctica (fer-nos feliços a través de desangoixar-nos) i de buscar una determinada mena d'home que visqui amb imperturbabilitat i amistat a través de les contingències doloroses de la vida. Resulta significativa en Epicur la «consciència de la fragilitat». L'epicureisme és una reflexió sobre el plaer; un plaer que fàcilment es pot convertir en dolor. Per això l'epicureisme no és un irracionalisme. Al revés, només es pot accedir al plaer a través de la raó. Estrictament només el savi pot ser feliç, perquè la felicitat és la conseqüència d'adoptar una posició racional.

  2. La por als déus. Una altra manera d'aconseguir la tranquil·litat d'esperit consisteix a no témer als déus. En aquest aspecte Epicur, lluny de negar la seva existència, afirma que tenen forma humana, sexes diferents, que, fins i tot, parlen grec però que viuen en els espais siderals, feliços, serens, apàtics i impassibles, és a dir, no s'ocupen dels assumptes del humans ni dels del món; donat que no tenen relació amb nosaltres i el món, tampoc poden premiar-nos ni castigar-nos i, en conseqüència, no els hem de tenir por.

  3. La por a la mort. La darrera qüestió que hem de tenir present a l'hora d'aconseguir la felicitat és la por a la mort. En aquest sentit afirma que la mort no representa l'inici cap a una altra vida, sinó que és un simple fet físic, present a tota la naturalesa, que es caracteritza per l'absència de sensacions, així escriu a la Carta a Meneceu: Sens dubte, doncs, la mort, el més terrorífic dels mals, no ens afecta, per la senzilla raó que, mentre nosaltres som, la mort no hi és, i en canvi, quan la mort hi és, nosaltres ja no som.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.