Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Què és percebre?

Què és percebre?

Els nostres òrgans dels sentits s’estructuren de manera que transformen les diverses ones d’energia dels estímuls físics del medi en una gamma variada d’impulsos nerviosos.

Quan aquests impulsos nerviosos arriben al cervell són analitzats, combinats, relacionats, … són interpretats d’acord amb la informació que el cervell té emmagatzemada dels objectes i del seu comportament, procedent d’experiències anteriors, fins que es configuren de forma que tinguin sentit per al subjecte. Això és la percepció: integrar la informació que reben els sentits en una unitat de sentit per a nosaltres.

Així, es percep un paisatge, no volums, colors aïllats, saturacions, tonalitats, contrastos, distàncies i sons dispersos. Un paisatge no és una impressió sensorial aïllada o una suma d’impressions sensorials, sinó un conjunt global organitzat, una totalitat; és la consciència de la sensació que transforma les diverses impressions sensorials en un objecte sensible conegut.

Allò que denominen objectes són, per tant, simples portadors de l’estructura de relacions que establim mitjançant la construcció de les sensacions en la percepció.

És clar que cada espècie animal configura els objectes d’una manera determinada. En el cas de l’ésser humà, a més dels records, de l’experiència anterior, dels conceptes previs, del l’aprenentatge,… intervenen lleis estructurals de la percepció o de la configuració d’un objecte, denominades lleis de la forma, o lleis de la Gestalt, pròpies de la ment, com ara la pregnància i la bona figura; la primacia; la simplicitat; la semblança…

Il·lusions òptiques

Un dels temes fascinants de la psicologia de la percepció és el de les il·lusions perceptives. Quan analitzem aquestes il·lusions comprovem amb quina facilitat els nostres sentits ens enganyen. Les il·lusions són discrepàncies entre allò que percebem i la realitat "objectiva". Les il·lusions es troben entre les nostres percepcions quotidianes: per exemple, quan caminem al costat de les vies del tren i mirem a la llunyania, sembla que les vies s'ajunten.

Quan entrem en contacte amb el món que ens envolta, ens veiem immersos en un joc d’interpretació apassionant en el qual intervé la informació que el cervell té emmagatzemada dels objectes i del seu comportament, procedent d’experiències anteriors… A partir d’aquesta informació, els estímuls es configuren de manera que tinguin sentit per al subjecte. En el cas de l’ésser humà, a més dels records, de l’experiència anterior, dels conceptes previs, de l’aprenentatge,… intervenen lleis estructurals de la percepció o de la configuració dels objectes… Hi ha dos grans tipus d'il·lusions perceptives:

La característica de els il·lusions perceptives és l'obtinació del cervell enfront d'aquestes anomalies, ja que no corregeix les distorsions i segueix percebent-les de forma incorrecta.

    Un il·lusions òptiques no desapareixen quan ens adonem del seu caràcter il·lusori. Vegem-ne alguns exemples:

        Podeu apropar-vos a una classificació exhaustiva dels diferents tipus d'il·lusions a partir del recull del professor Rafael Losada.

          Imatges globals

            EFotromosaicKlimtls fotomosaics són milers de fotografies diminutes col·locades com si fossin un mosaic per configurar una imatge. Tot va començar quan l’any 1995, Robert Silver desenvolupa al Media Lab del Massachussetts Institute of Technology, en Boston, un projecte consistent en escanejar milers de fotografies en un superordinador i utilitzar un software especial per determinar la forma, la textura, la densitat i lluminositat de cada imatge. Segons aquests paràmetres, el programa disposa de fotografies d’alta definició (2000 com a mínim) en una combinació determinada que, vista des de lluny, crea la il·lusió d’una imatge global completament diferent.

              Els fotomosaics sotmeten a l'ull humà a un exercici insòlit de veure més enllà, i en aquest cas més ençà, de les aparences. A continuació us presento uns quants per tal que ens replantegem el paper de les lleis de la Forma en el procés perceptiu:

                FotomosaicoExemple

                Estereogrames

                  El estereograma és una il·lusió òptica basada en la capacitat que tenen els ulls de captar imatges des de diferents punts de vista. Aquestes perspectives diferents són captades de tal forma pel cervell, que sembla ser una imatge tridimensional.

                  Els estereogramas s'han fet durant anys, sobreposant dos fotografias preses des angle lleugerament diferents. Actualment, però, s'han popularitzat, gràcies als RDS (estereograma de punts aleatoris) creats amb programes d'ordinador.

                  Per veure un estereograma, el més important és entendre el resultat esperat. La idea és desenfocar la vista de la imatge, de tal manera que siguin captades ambdues perspectives. Alguns recomanen mirar a l'infinit, és a dir, fixar la vista en un objecte distant i sense desenfocar, tractar de mirar la imatge. Altres prefereixen fixar la vista en un dit mentre s'acosta lentament cap a la imatge, o tractar d'observar el reflex de la imatge en un vidre, depèn de cadascú i de la seva condició visual.

                  Mira atentament aquesta imatge i descobriràs un cor en 3D.

                  ull magic

                  Voleu aprendre a fer un ull màgic? Cliqueu en aquesta adreça: 3D Stereogram

                   

                  Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.