Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Pensaments compartits Històries compartides L'escolopendra que no podia caminar

Mar_Villar_ciempesExpliquen que, en certa ocasió, anava una escolopendra caminant tranquil·lament, distreta amb les ombres que projectava la llum que es filtrava entre les fulles del bosc. Just sota d'unes plantes que refrescaven l'ambient calorós d'estiu, una granota observava com les cent potetes d'aquell curiós insecte es movien descrivint una ona de rítmica harmonia i totes juntes permetien el seu avenç.

La granota no va poder contenir per més temps la seva sorpresa i va exclamar:

-Senyora escolopendra, porto una estona observant-la i admirant la meravellosa coordinació dels seus peus. Em permet que li pregunti com aconsegueix saber quin peu és el que ha de moure i com quan ha de fer-ho?

- Ja que la veritat és que mai no ho havia pensat, va respondre l'escolopendra. Em deixi que analitzi el procés de meu caminar...

Va començar a caminar novament però al cap d'uns instants va ensopegar i va caure.

-Què m'ha fet? Es va lamentar. Sóc incapaç de pensar i de caminar alhora. Mai no m'havia plantejat aquest tipus de problema i ara que ho he intentat sento que és impossible... No puc caminar.

Per què filosofar?

Aquesta història ens situa en una pregunta que he escoltat moltes vegades... Si la vida és tan simple i senzilla, per què plantejar preguntes que ens compliquen l'existència? Per què filosofar? I la resposta que avui se m'acut és: -Doncs perquè no som escolopendres. Una vida simple és una vida aproblemàtica... Però, no és tan fàcil assolir aquesta simplicitat. O és que potser algú pensa que no té problemes per resoldre? Mai us heu preguntat d'on sorgeixen? Quina actitud adoptem davant d'ells? Com intentem solucionar-los?

Primum vivere, deinde philosophare diu l'expressió llatina. Sí, primer toca viure, després filosofar... Però tothom intenta respondre les preguntes anteriors i això ja és filosofar. L'ésser humà, tot just surt de la infància, comença a fer servir el pensament per viure la vida, un pensament  carregat de creences, de prejudicis filosòfics. Així que primer filosofem o pensem d'acord amb uns patrons apresos i després esperem viure a partir dels plantejaments i de les respostes d'aquells patrons. I el resultat és una vida que no es viu, o al menys, una vida humana autèntica.

Només quan ens plantegem seriosament preguntes com les anteriors, quan no ens satisfan les respostes que trobem al nostre voltant, la filosofia deixa de ser una distracció i es converteix en una aventura apassionant, una medicina de l'ànima que segons Epicur ajuda a restituir la salut perduda no per pensar massa, sinó per arrossegar molts prejudicis que han enverinat la nostra visió de la vida i, amb ella, el nostre viure. No podem viure una vida humana si no hem pensat prèviament què és una vida humana. És llavors quan descobrim que la nostra vida no és simple, i és llavors quan busquem alternatives. Cap d'aquestes alternatives no ens porta la simplicitat però, almenys, ens allibera de molts prejudicis que entelen el nostre viure...

No m'agrada la filosofia que paralitza les persones amb dogmes, amb sistemes, amb principis... La vida és simple, transparent... Per això, la filosofia que m'agrada és aquella que neteja de prejudicis acríticament acceptats, però també de dogmes, de sistemes, la filosofia que aclareix la visió per ajudar-nos a veure més clarament i a viure la vida en la seva immediatesa i simplicitat.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.