Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Keith Haring: Monkey Puzzle 1988M'han explicat que els caçadors de micos fan un forat petit en un arbre en el qual col·loquen una mica d'arròs perquè el mico pugui agafar-ho.

Aquest forat permet que el mico pugui introduir la seva mà buida però no que pugui treure-la quan està plena. Així, quan el mico agafa l'aliment no pot treure la mà. Llavors arriba el caçador per a atrapar-ho, el mico espantat tracta d'escapar però no pot perquè no vol abandonar l'aliment que ha agafat.

El mico per no deixar un grapat d'arròs serà matat pel caçador.

L'art de nedar.

Practicar taekwondo és com aprendre a nedar... requereix d'un entrenament i d'un mètode, però el més imprescindible és el contacte amb l'aigua. Quan t'apropes a un gimnàs tradicional de Taekwondo per primera vegada tens la impressió que mai seràs capaç de “nedar”, tot és nou i a la desorientació s’afegeix el fet que estàs aprenent una llengua nova, estàs començant a comunicar-te d'una manera diferent i això representa trencar alguns esquemes fermament establerts.

El certificat de cinturó negre podem dir que representa el reconeixement oficial que ja pots nedar o que ja pots comunicar-te en aquesta llengua nova. Però poder nedar no significa saber nedar, poder comunicar-te no significa saber comunicar-nos. La línia entre poder i saber és molt delicada, fins i tot pot dur a confusió. Molts cinturons negres sembla que saben, quan en realitat el seu saber és de cartró pedra, una façana aparent buida de contingut. I és que amb el cinturó negre comença un nou camí, el de donar el teu accent personal al taekwondo, el d'introduir-te en l'aigua i amb el teu propi estil nedar. Cap a on? Aquesta és la pregunta parany amb la qual molts s'excusen per a seguir en la riba. Nedar és l'expressió de la nostra pròpia naturalesa, nedar es manifesta en tot el que fem, diem o pensem, no podem no nedar i la pregunta, per tant, amaga la por a nedar per un mateix, deixant al marge els estils i les tècniques apreses. És un pas molt important i no tots ho donen. Què fa falta per a donar aquest pas?

El primer és generositat, desprendre'ns de tot el que hem acumulat, reconèixer que no hem après gens realment i obrir les nostres mans per a mostrar la nostra vulnerabilitat. Mantenir les mans tancades, com el mico de la història, no és més que continuar presoners d'allò que creiem posseir i que ens està privant de l'autèntica llibertat. Sí, el primer és desprendre'ns de tot l'acumulat, i no és fàcil. Les coses que posseïm ens posseeixen i no és fàcil deixar-les de banda, per molt prestades que siguin.

El segon, podem anomenar-lo saviesa... Sí, quan ens desprenem de tot l'acumulat comença a aparèixer el que de debò és nostre. M'han contat que a un erudit se li va aparèixer un fada que li va oferir la possibilitat de triar entre obtenir tot el coneixement del món o fer-se molt ric. El lletrat es va decidir pel coneixement... Dit i fet, un feix de llum el va envoltar i després d'uns instants màgics, el seu desig va ser fet realitat. Un alumne que va presenciar l'escena, no va poder resistir-se i li va preguntar:
- Digues-me, què sents?
- Que havia d'haver agafat els diners, va respondre el lletrat...
Tot allò que és prestat no és autèntic, és solament aparença i en l'aparent es pot dissimular una temporada però no es pot viure.

Després de protegir-nos en una nit freda, hem d'emprendre novament el nostre camí. Podem passar una estona al costat del mestre però després hem d'emprendre el nostre propi camí. Un mestre zen, després de convidar a sopar a un monjo que estava de pas, li va oferir una espelma perquè li servís de guia en la foscor de la nit. Però quan aquest es va apropar a la porta el mestre se li va apropar i li va apagar la vela.
- Per què has fet això?, va preguntar el monjo.
- Perquè la meva pròpia llum no et pot ser d’utilitat, va ser la resposta.
En aquell moment el monjo es va obrir a la comprensió i la seva vida va canviar.

És un gran descobriment aprendre que ningú pot menjar la fruita per nosaltres, ni ningú pot nedar per nosaltres... I encara ho és més, adonar-nos que no hi ha una altra forma de viure que no sigui nedant...

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.