Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

L'humanisme renaixentista.

PetrarcaL’humanisme va ser un moviment de renovació cultural que va néixer a Itàlia, durant el segle XV, i es va estendre per tot Europa a la primera meitat del segle XVI. Però l’iniciador dels Studia Humanitatis -estudis d'humanitats- fou el poeta Petrarca (1304-1374), gran defensor de la convivència dels valors cristians de l’època medieval i dels valors humanistes heretats dels clàssics. Els primers els trobava representats per Agustí d’Hipona de qui admira el valor que dona a l'element introspectiu i d'indagació psicològica sobre un mateix; i els segons, per Ciceró, de qui admira l’ús que fa de la llengua, el seu estil literari i la seva visió política.

A l’obra Secretum trobem els dos pols de l’espiritualitat de Petrarca, per una banda el cristianisme que li parla de la contemplació celestial i l'allunya de les glòries terrenals i, per l'altra, el món clàssic que l'arrela a la terra, però no a una terra del “negoci” sinó de “l'oci”, concretament de l'oci literario-filosòfic:

“No penso esdevenir un déu, ni tenir el do de l'eternitat o abraçar terra i cel. Em basta la glòria dels homes: és a ella que jo aspiro; sóc mortal i només desitjo coses mortals”.

Petrarca ens mostra el perfil i el paper del pensador en una nova societat, el qual ha d'ocupar-se tant de qüestions cíviques com pràctiques i ha de distingir la cultura literàrio-filosòfica de la científico-tècnica. La primera té com a funció donar una educació universal als éssers humans, ja que és una font d'il·luminació i de saviesa necessària per aconseguir la pau espiritual a la terra i la beatitud eterna a l'altra vida. La segona, no és res més que l'aplicació pràctica d'una determinada tècnica.

Petrarca fou l'iniciador de l'humanisme, però al seu voltant n'hi va haver tota una colla de pensadors que, protegits pels prínceps i els mecenes, foren professionals de les lletres, el que ara n’hi diríem intel•lectuals. Eclesiàstics, professors d'universitat, burgesos,... que consideren que l’ésser humà és un ésser natural i històric, un ésser racional finit que desplega la seva vida a la terra no per complir una condemna sinó per exercir la seva llibertat i així aconseguir la felicitat. L'ésser humà és el protagonista de la seva pròpia història i, per tant, és capaç de forjar el seu propi destí i de projectar la seva pròpia existència dins la comunitat. En aquest sentit adquireix una gran importància la cronologia i la geografia com a disciplines necessàries per a la investigació històrica. Els humanistes s’apassionen per l’estudi de la història i per l’estudi dels filòsofs en el seu propi ambient i en la seva època.

Els humanistes defensen la necessitat de la tolerància religiosa. Estan convençuts que la religió i la filosofia van unides i que entre els diversos cultes religiosos es poden trobar punts d’unitat. Volen fer realitat la pau i la tolerància i també volen renunciar a les lluites entre religió i filosofia, per una banda, i entre les diverses religions per una altra.

En plena davallada de les grans síntesis filosòfiques medievals, especialment la tomista arran la crisi de l’escolàstica oberta pel nominalisme del segle XIV, es produeix un buit d’idees que els filòsofs renaixentistes intentaran omplir tornant la seva mirada cap a l’Antiguitat. Una gran quantitat d’escoles proliferaran durant aquests anys: l’estoïcisme, l’escepticisme, l’epicureisme,… Però les més importants seran l’aristotelisme i el platonisme.

La immensa majoria de filòsofs del Renaixement, per no dir tots, són eclesiàstics i mostren un sincretisme, en el que aspectes del neoplatonisme són força importants. Tots s'interessen per la filosofia grega i romana i parlen del món com un sistema harmoniós, format per una multitud d'éssers que, establint una jerarquia, arriben fins a la Unitat. Fins i tot, alguns s’apassionen per la màgia i l’ocultisme tot considerant que aquests són mitjans per poder explicar i controlar la naturalesa, ja que la consideren animada per forces ocultes.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.