Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

La reforma protestant

Martin Lutero en un quadre de la galeria dels UffiziA la darreria de l’Edat Mitjana hi havia un cert malestar en àmplies capes de la societat pel rumb que havia pres l’Església. Entre els motius de descontentament cal esmentar el luxe exagerat amb que s’envoltava l’alta jerarquia eclesiàstica; l’escassa cultura i el relaxament dels costums del clero; la compravenda de càrrecs eclesiàstics no pas per vocació religiosa sinó per tal d’obtenir beneficis, i la venda de butlles i d’indulgències per obtenir el perdó dels pecats.

Però què diem, quan usem la paraula “indulgències”? L'església té, entre les seves funcions, la de perdonar els pecats. Després de confessar-se, un cop en estat de gràcia, els fidels poden rebre les indulgències. Aquestes són concedides per l'autoritat eclesiàstica a aquells fidels que realitzen oracions, peregrinacions o donen almoines i d'aquesta manera esborren els seus pecats.

Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar la generalització de totes aquestes pràctiques abusives i van defensar una religiositat mes íntima basada en la lectura de la Bíblia. Crítiques com aquesta eren sentides vivament per part de la població, que les llegia amb avidesa. I és que, si l'església s'ocupa més de qüestions terrenals que no pas espirituals, com pot ser que sigui la interlocutora vàlida entre l'ésser humà i Déu?

El malestar pel poder polític i les prerrogatives econòmiques de l’església anava augmentant, s'albirava que les estructures eclesiàstiques ja no servien però, l’enfrontament que va portar a la divisió de l’Església no es va produir fins l’any 1515, arran de l’ordre Lleó X de posar a la venda noves indulgències per sufragar la construcció de l’església de sant Pere del Vaticà. Aquest fet concret fou el detonant que Luter (1483-1546) va aprofitar per aixecar-se contra el poder espiritual i temporal del Papa.

Qui era Luter? Era un frare agustí alemany que va viure en un estat de constant preocupació durant la seva joventut perquè creia que, malgrat les seves obres i les seves privacions, no aconseguiria la perfecció ni la salvació. Les seves reflexions entorn del pecat, la gràcia, la predestinació i el destí de l'ésser humà topaven sempre amb el Déu de l’Església, un Déu justicier que distribuïa penes i glòries segons els mèrits o demèrits de cadascú. Però, un passatge de l'Epístola als Romans de Sant Pau li va descobrir un nou concepte de Déu, el d'un ésser que justifica tots els éssers humans que tenen fe. Així Luter va defensar que, per salvar-se, n'hi ha prou amb la fe i que les obres no calen.

Luter clava les 95 tesis el 31 d'octubre de 1517El 1517 va exposar, a la porta de la parròquia palatina de la ciutat medieval de Wittemberg, un escrit amb les 95 tesis contra la licitud de les indulgències. Luter defensava el lliure examen, és a dir, és el propi individu i no l'Església o el Papa qui pot interpretar els llibres sagrats; això posarà en dubte la infal•libilitat papal. També proposava que per salvar-se n'hi ha prou amb la fe (sola fide) i que no calen les obres, que Crist és el centre de tota salvació, que cal combatre l'existència dels sants i la presència de la Verge, que els sacerdots no són ministres de la fe ni intermediaris entre els homes i Déu, i que els sagraments, sobretot els que no va instaurar Crist (per exemple, el matrimoni), són formulismes buits.

Malgrat que Luter no pretenia una ruptura amb l'Església de Roma sinó provocar una discussió entre teòlegs pel que feia a la teoria i pràctica de les indulgències, la ruptura va produir-se i el luteranisme va tenir èxit.

Per què va tenir èxit la Reforma? A més del descontent per la fastuositat i el luxe de la cort eclesiàstica, cal afegir la crisi de les estructures econòmiques i socials i la consolidació dels estats europeus, de les monarquies nacionals i l'intent de creació d'esglésies nacionals a Anglaterra, França i Bohèmia.

L’emperador Carles V no va ser capaç de contenir les ànsies d'autonomia dels prínceps alemanys i va trobar moltes dificultats davant la intolerància que li mostraven. Tot això va provocar que a la Dieta de Worms (1521) -reunió bilateral entre els prínceps alemanys i els teòlegs, catòlics i reformats-, i a les que li van seguir (Espira -1529- i Augsburg -1530-) no s'aconseguís aproximar les postures sinó que les parts enfrontades se separessin encara més. Les protestes dels reformats a Espira van donar nom a la reforma: el protestantisme.

Inicialment, doncs, res no va aconseguir deturar Luter, ni tan sols la butlla d'excomunió que el 1521 va enviar-li el papa Lleó X i que ell va cremar juntament amb els llibres de dret canònic. A partir de 1525 es va produir la consolidació del luteranisme en altres països europeus com Dinamarca, Suècia, Noruega, Hongria, la Suïssa alemanya i algunes parts de França, on la doctrina seguida fou la del renovador Calví.

El calvinisme tenia un caràcter més radical que el luteranisme i defensava que només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació mentre que la resta seran comdemnades segons la doctrina de la predestinació. Els partidaris del calvinisme prengueren a França el nom d'hugonots i a Anglaterra el de puritans. A Escòcia, John Knox va fundar l’església presbiteriana, basada en les idees calvinistes de la predestinació. L’anglicanisme va sorgir a Anglaterra de la mà del monarca Enric VIII, quan el papa Climent es va negar a concedir-li l’anul•lació del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.