Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Renaixement La revolució científica

La revolució científica.

kuhnQuè es pot considerar una revolució científica? Kuhn (1922-1996) va ser un destacat epistemòleg que va publicar un llibre molt important titulat L’estructura de les revolucions científiques (1962), on considera que un dels objectius de la ciència és trobar models que donin compte de la major quantitat d’observacions dins d’un marc coherent. Aquest marc l’anomena paradigma.

Plató ja havia fet servir el terme “paradigma” (paradeigma) per referir-se al caràcter de model que tenen el Idees, però serà amb l’obra de Kuhn quan el terme prendrà un destacat protagonisme en la filosofia de la ciència. Per a Kuhn, la “ciència normal” es desenvolupa dins d’un determinat paradigma, és a dir, dins d’un model epistemològic i metafísic que proporciona el “context” en el qual es formen els diferents models teòrics i teories que hi queden compreses.

L’aparició d’un cert nombre d’anomalies, és a dir, de casos on el paradigma no pot donar raó dels fenòmens observats, no obliga, en principi, a descartar-lo. Algunes anomalies poden ser considerades errors en la observació, d’altres poden requerir petits reajustaments dels conceptes i de les teories del paradigma en qüestió. Però quan les anomalies són excessives es comença a posar en dubte la pròpia validesa del paradigma. Es el pas previ per a una revolució científica.

I és que, en qualsevol comunitat científica, sempre hi ha individus que s’arrisquen més que els altres, són aquells que accepten que existeix una crisi en el model i busquen donar alternatives als pressupòsits inqüestionables sobre els quals es fonamenta el paradigma establert. Són els protagonistes de la ciència revolucionària i els impulsors d’un nou model o paradigma.

L’exemple de canvi de paradigma més representatiu del Renaixement és el conegut com a revolució copernicana i que representa el pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el segle XVI per Nicolás Copèrnic i culminada el segle XVII per Isaac Newton.

Aquesta revolució va impulsar de manera molt important el panorama intel·lectual de finals del segle XVII i començaments del segle XVIII i que es considera la crisi de la consciència europea i que obrirà el segle XVIII com a segle dels llums o de la Il·lustració. Però en què consisteix? Quins canvis representa?

univers_ptolomeuAristòtil (s. IV aC) i Clàudio Ptolomeu (s. II dC) van ser els grans dissenyadors del model geocèntric, un model que defensava que la Terra es troba al centre de l’universi que no es mou, que al seu voltant, els planetes giren circularment amb una velocitat uniforme en esferes concèntriques i que finalment hi ha l’esfera dels estels fixos. Aquest paradigma presentava una sèrie de problemes: en primer lloc, la seva complexitat; en segon lloc, la seva inadequació amb les observacions astronòmiques.

univers_copernicPerò el sistema es va acceptar perquè negar-lo encara implicava problemes majors: primer, anar en contra del sentit comú (hi ha una evidència major que la terra no es mou?); segon, suposar que l’univers era moooooolt més gran.

Va ser Copèrnic (1473-1543) qui va acceptar el repte de pensar un univers diferent. Què passaria si el Sol fos el centre de l’Univers i els planetes giressin al seu voltant circularment amb una velocitat uniforme en esferes concèntriques? El resultat és que l’univers se simplifica moltíssim. Tot i que aquest nou model presentava també els seus problemes: algunes inadequacions amb les observacions astronòmiques i la impercepció del moviment de la Terra.

univers_kepler2

El primer problema el va solucionar Kepler (1473-1543) defensant les òrbites el·líptiques al voltant del Sol i la velocitat irregular dels planetes. El segon, Galileu (1564-1642), amb el principi de la relativitat del moviment i el principi d’inèrcia.

Però serà Newton (1642-1727) qui acabarà establint el sistema heliocèntric perfeccionat amb una sèrie de trets que caracteritzen el nou paradigma. Amb una simple llei, Newton va permetre entendre els fenòmens físics més importants de l'univers observable, explicant les tres lleis de Kepler. Quins són els quatre principis del nou paradigma?:



  1. El Sol és el centre de l’Univers.
  2. Els planetes giren al voltant del Sol en òrbites el·líptiques, a una velocitat que no és uniforme.
  3. Inexistència de l’esfera d’estels fixos.
  4. Gràcies al suport moral i econòmic de Halley i de la Royal Society, publica el 5 de juliol de 1687 la seva cèlebre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, obra que va marcar un punt d'inflexió en la història de la ciència. En aquesta obra, Newton enunciava les tres lleis universals del moviment que no es van millorar en més de dos-cents anys. Va utilitzar la paraula llatina gravitas (pes) per l'efecte que s'acabaria coneixent com a gravetat, i va definir la llei de la gravitació universal.

La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos. Matemàticament s'expressa com:

F = G\frac{m_1 m_2}{d^2}

on F és el mòdul de la força de la gravetat, G es la constant gravitacional, m1 i m2 són les masses dels dos objectes que originen la força, i d és la distància entre el dos centres de gravetat les dues masses, que es consideren concentrades en un punt.


Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.