Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

La immortalitat de l’ànima:

Argument de la participació de l’ànima en la Idea de Vida

-Contesta, doncs -va prosseguir Sòcrates-, què s'ha de produir en un cos perquè tingui vida?

-Una ànima -va contestar.

- I això és sempre així?

- Com no va a ser-ho! -Va dir Cebes.

- Llavors l'ànima sempre porta la vida a allò que ocupa?

-La porta, certament.

- I hi ha alguna cosa contrari a la vida, o no hi ha res?

-El hi -va contestar Cebes.

- Què?

-La mort.

- Després l'ànima no admetrà el contrari del que porta amb si, segons s'ha reconegut anteriorment?

-Sens dubte -va dir Cebes.

- Llavors què? Al que no admetia la idea de bat què li dèiem fa un moment?

-Senar.
- I al que no admet el just o la cultura?

-Incult i injust -va respondre.

-Bé. I al que no admet la mort, què li diem?

-Immortal.
- ¿I no és cert que l'ànima no admet la mort?

-Sí.

-Llavors l'ànima és quelcom immortal.

Plató, Fedó, 105

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.