Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Camins per arribar a la aprehensió de les idees:

La filosofia com a impuls eròtic

Ni tampoc se li apareixerà aquesta bellesa en forma d'un rostre ni d'unes mans ni de qualsevol altra cosa de què participa un cos, ni com a raonament, ni com una ciència, ni com existent en una altra cosa, per exemple, en un ésser viu, a la terra, al cel o en algun altre, sinó la bellesa en si, que és sempre amb si mateixa específicament única, mentre que totes les altres coses participen d'ella d'una manera que el naixement i mort d'aquestes no li causa ni augment ni disminució, ni li passa absolutament res. Per tant, quan algú puja a partir de les coses d'aquest món mitjançant el recte amor dels joves i comença a albirar aquella bellesa, es pot dir que toca gairebé la fi. Doncs aquest és justament el recte mètode d'apropar-se les coses de l'amor o de ser conduït per un altre: començant per les coses belles d'aquí [d'aquest món] i servint-se d'elles com d'esglaons anar ascendint contínuament, sobre la base d'aquella bellesa , d'un sol a dos i de dos a tots els cossos bells i dels cossos bells a les belles normes de conducta, i de les normes de conducta als bells coneixements, i partint d'aquests acabar en aquell coneixement que és coneixement no d'una altra cosa sinó d'aquella bellesa absoluta, perquè conegui per fi el que és la Bellesa en si. En aquest període de la vida, estimat Sòcrates, més que en cap altre, li val la pena a l'home viure: quan contempla la Bellesa en si. Si mai arribes a veure-la, et semblarà que no és comparable ni amb l'or ni amb els vestits, ni amb els joves i adolescents bells, davant la seva presència ara et quedes extasiat i estàs disposat, tant tu com molts altres, per tal de poder veure l'estimat i estar sempre amb ell, a no menjar ni beure, si fos possible, sinó únicament a contemplar i estar en la seva companyia. Què hem de imaginar, doncs, si li fos possible a algun veure la bellesa en si, pura, neta, sense barreja i no infectada de carns humanes, ni de colors ni, en definitiva, de moltes altres foteses mortals, i pogués contemplar la divina Bellesa en si, específicament única? És que creus que és vana la vida d'un home que mira en aquesta direcció, que contempla aquesta bellesa amb la qual cosa cal contemplar-la i viu a la seva companyia? O no creus que només llavors, quan vegi la bellesa amb el que és visible, li serà possible engendrar, no ja imatges de virtut, en no estar en contacte amb una imatge, sinó virtuts veritables, ja que està en contacte amb la veritat ? I a qui ha engendrat i criat una virtut veritable, no creus que li és possible fer-se amic dels déus i arribar a ser, si algun altre home pot ser-ho, immortal també ell?

Plató, Convit, 212 b

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.