Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Graus del coneixement:

L'opinió i la ciència

- Llavors, a qui anomenes tu veritables filòsofs? -Va preguntar.

- Només -li vaig respondre- als que gaudeixen de contemplar la veritat.

- És cert -va dir-, però, què vols donar a entendre amb això?

- No resultaria fàcil -vaig respondre- fer-ho saber a un altre, però crec que tu arribaràs a mostrar d'acord amb mi en aquesta qüestió.

- A què et refereixes?

- No et serà fàcil comprendre que, sent el bell contrari del lleig, es tracta en realitat de dues coses diferents.
- Per què no?

- En ser, doncs, dues coses diferents, cadascuna d'elles és una, no és això?

- Per descomptat.

- La mateixa raó caldria adduir respecte del just i de l'injust, del bo i del dolent i de totes les altres idees. Cadascuna d'elles és una diferent, però en entrar en comunitat amb les accions, amb els cossos i amb totes les altres coses, s'apareix amb multitud de formes.

- Parles amb raó -va dir.

- Per això -vaig continuar-, estableixo una clara distinció, i d'una banda, col·loco als que tu esmentaves fa un moment, és a dir, als amants dels espectacles, als predisposats per la tècnica i als homes d'acció; de l’altra, en canvi, als únics que rectament poden ser anomenats filòsofs, i que són els ja esmentats.

- Com dius? -Va preguntar.

- Dic, en realitat -vaig contestar-, que els amants de les audicions i dels espectacles es complauen a degustar bones veus, colors i formes, i totes aquelles coses en les que entren aquests elements, però que la seva ment no és en canvi capaç de veure i abraçar la bellesa en si mateix.

- Així passa, sens dubte- va dir.

- No són certament aviat escassos els homes capaços d'apropar-se contemplativament al bell en si mateix?

- Per descomptat.

- El que pensa en les coses belles, però no en el bell en si mateix, i, d'altra banda, tampoc és capaç de seguir en la seva carrera a qui el porti fins al coneixement de la seva idea, aquest, et sembla que viu en un somni o despert? Fixa't bé. Quina altra cosa és el somni, sinó això mateix, és a dir, ja en somnis, ja despert, prendre l'ombra d'una cosa per la cosa mateixa, pensant en les relacions de semblança?

- En efecte -va contestar-, jo diria, de qui això fes, que està somiant.

- Llavors, aquell que, per contra, considera que hi ha alguna cosa bella en si mateixa i que pot arribar a contemplar, i fins i tot les coses que són participació de la bellesa, això sense pensar que les coses belles són el bell en si i al contrari , et sembla a tu que viu despert o com en un somni?

- Molt despert- va replicar.

- Per tant, direm justament que el pensament d'aquest darrer constitueix veritable ciència, i que el de l'altre, en canvi, és només mera opinió?

- Indubtablement.

Plató, República V, 476

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.