Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Pensament antic Aristòtil La Metafísica, ciència de l'ésser

La Metafísica, ciència de l'ésser

green_appleAristòtil considera que la metafísica és la ciència de l’ésser i que l’ésser, en el seu sentit primer és l’ésser com a substància. Però què és la substància? Ja sabem que segons el filòsof l’estructura de la realitat i del llenguatge coincideixen, així que Aristòtil distingeix dues accepcions de substància:

  • Des d’un punt de vista lògic, substància és allò que no es predica de res essent ell mateix subjecte de tota predicació. Podem dir de la poma que és verda, però no podem dir que el verd és poma.

  • Des d’un punt de vista metafísic, la substància és allò que no necessita de cap altra cosa per a ser. La “poma” és una substància en tant que és quelcom que és per si mateix. Però es tracta d’un quelcom compost. La substància es compon de matèria (allò amb que està feta una cosa) i de forma (allò que fa que una cosa sigui allò que és). Aquesta teoria sobre la composició de la substància es coneix amb el nom d’hylemòrfica (hyle és matèria i morfé és forma).

Mireu un moment la següent imatge. Què veieu?:


que_esLa imatge de la dreta pot suggerir-nos un arbre, una explosió atòmica, una poma tallada... Per què? Perquè som capaços d’abstreure diferents formes del mateix suport material. I què vol dir abstreure? Si anem al diccionari trobem que abstreure és aïllar amb el pensament, considerar separadament (un atribut o una qualitat) separant-la del tot. La matèria en el nostre cas és la imatge que apareix a la pantalla, però nosaltres no veiem línies, de seguida busquem un sentit per a les línies. Aquest sentit ens el proporciona la forma, Per tant, allò que abstraiem de la imatge és la seva forma. Però el supor que ens permet l’abstracció és la matèria... Segons Aristòtil, és una condició per al coneixement de qualsevol realitat suposar que per sota de la forma (allò conegut) existeix la matèria.

Podem arribar a conèixer alguna vegada la matèria en si? I la forma en si? Sí, ja sé que hem encetat un camí de preguntes que fan pensar... Continuem per aquí:

Considerem un exemple. Què és l’ésser humà?: un compost d’ànima i cos... Quan ens fixem en l’ànima necessitem el supòsit del cos... Però si passem a observar el cos com a forma, llavors necessitem un nou supòsit, els òrgans...

hylemorfisme

Cada cop que considerem quelcom com a forma ens veiem obligats a suposar l’existència de la matèria... Quan s’acaba aquesta interrelació? No vivim en un món de formes (les Idees de Plató) i suposem que existeix la matèria? Aristòtil dirà que hem d’acceptar l’existència d’una matèria primera, incognoscible, ja que considera que no ens podem remuntar fins l’infinit en aquesta cadena de formes materialitzades...

Si mireu un llibre de física, us adonareu que defineix la matèria en relació a la massa i a aquesta en relació al moviment (gravetat, acceleració). És una constant de proporcionalitat que no es pot definir realment. I els llibres de Química, per exemple, donen per suposat el concepte de matèria i comencen per la taula periòdica dels elements.

Segons Aristòtil, la matèria constitueix el principi d’individuació. Per exemple, dues estàtues fetes amb bronze a partir d’un mateix motlle són diferents per la seva matèria i per les formes accidentals que sobre elles actuïn, p. ex., que es pinti una i l’altra no. La forma substancial (l’heroi que representa) no és afectada, però la matèria és conformada per diverses formes accidentals que fan diferents les dues estàtues.

Però l’hylemorfisme no és l’única estructura explicativa de l’ésser. Les coses, a més d’ésser, són de moltes maneres (altes, vermelles, de 16 anys i no de 8 anys, estudiants de batxillerat i no de cicles,...). Aristòtil vol defensar, ja que l’ésser es diu de moltes maneres, que el dinamisme és present a l’ésser. Introdueix així els conceptes de potència i d’acte.

La potència, des del punt de vista de la metafísica es veu com la capacitat de rebre una nova determinació o forma. És un principi explicatiu del dinamisme de l’ésser. Quan aquesta capacitat s’ha completat, diem que l’ésser és en acte en relació a ella.

metafisica

Ja per acabar, recordo una entrevista de Ràdio Nacional feta a senyor Cayetano López, catedràtic de Física. Aquest eminent físic va dir que els objectius actuals de la ciència són, en primer lloc, determinar la matèria última amb estructura de l’Univers; i, en segons lloc, esbrinar les condicions de l’univers un instant després de l’explosió del Big Ban. En paraules d’Aristòtil podríem dir que la física actualment intenta determinar la matèria primera i la potencia de l’univers.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.