Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Pensament antic Aristòtil La Física, ciència dels éssers naturals

canviAristotil Aristòtil entén la Física com la ciència que estudia els éssers naturals i considera que un ésser natural és aquell que té en si mateix el principi del seu moviment. I quins són els principis del moviment? A aquesta pregunta Aristòtil respon dient que son els contraris i la matèria-subjecte. Tot allò que canvia ho fa passant d’una manera de ser a una altra (els contraris) i ho fa en una matèria que fa de subjecte del canvi. Si diem que “la llavor està germinant” estem dient que la llavor està en un procés de canvi que va de la seva forma actual, la llavor, cap a una nova forma, en aquest cas la d’una planta concreta... A més, aquest canvi es produeix en una matèria determinada. Arribat aquest punt, Aristòtil defineix el canvi com un acte incomplet, l’acte d’allò que està en potència (en procés) en tant que està en potència. Aristòtil està definint el canvi, no l’està descrivint. Ens trobem davant d’un matís important. Què fa el professor de física quan vol explicar el moviment? Ens explica que el moviment ve determinat per la relació que s’estableix entre la velocitat i el temps (v= e/t). El professor ens ofereix unes constants i les relaciona. Dóna per suposat el moviment... Però donant per suposat el moviment no ens està explicant què és. Descriure quelcom no és el mateix que definir quelcom, que establir, segons l’accepció aristotèlica de definició, a quin gènere pertany i quines són les seves diferències específiques. Dit d’una altra manera, descriure el moviment no és el mateix que explicar quina és l’essència del moviment, dir allò que és... i Aristòtil és justament això el que pretén. Explicar les causes que fa que la realitat o un aspecte d’ella sigui com és.

Abans però, ens hem d’aturar un moment a considerar quins tipus de moviment, de canvi contempla Aristòtil. Segons el filòsof existeixen canvis accidentals, en els quals canvien els accidents (són els canvis quantitatius, qualitatius i locals); i canvis substancials, que impliquen el canvi de l’essència.

Amb tot el que portem ja podem tornar a la pregunta per les causes dels éssers naturals... Aristòtil identifica quatre causes, quatre factors que donen explicació de l’ésser, no que el descriuen, sinó que expliquen què és. És a dir, la pregunta per l’ésser, en Aristòtil, equival a demanar per les quatre causes explicatives de tots els éssers i que donen resposta, com si periodistes en busca de notícies es tractés, de qui, què, per què, per a què i com.

Existeixen dues causes intrínseques, la material (allò de què una cosa està feta) i la formal (allò que fa que una cosa sigui el que és). Aquestes dues causes expliquen el què. Què és això? Això és una llavor de raïm (matèria i forma).

També existeixen dues causes extrínseques, l’eficient (que respon a la pregunta per què, com i qui) i la causa final (que respon a la pregunta per a què). De totes les preguntes, en tot cas la ciència tal com l’entenem avui dia respondria al com, però ni estaria interessada ni podria respondre el per què, el per a què o el qui... D’això s’ocuparia la filosofia tal com l’entenia Aristòtil.

Inici Història de la filosofia Pensament antic Aristòtil La Física, ciència dels éssers naturals

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.