Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

guerrero_i_medicoJa sabem que, segons Aristòtil, si estudiem bé el llenguatge podem descobrir com s’articula la pròpia realitat... D’això s’ocupa la lògica i per això és una ciència auxiliar de les altres ciències. Però quines són aquestes altres ciències o sabers? Aristòtil classifica els sabers en dos grans grups:

Sabers pràctics (de praxis, “activitat”). Tenen per objecte l’acció: saber fer o saber actuar:

 

  1. El metge, el sabater, el fuster, el poeta pertanyen a un tipus de saber que Aristòtil anomena tècnic (de tekhné) o poètic (de poiesis) i que signifiquen “fer”, “fabricar”, “produir”. Es tracta de produccions humanes que depenen del bon “saber fer” dels professionals. Potser sembla curiós, però per Aristòtil els metges i els poetes s'equiparen als artesans perquè la seva finalitat és pràctica: produir obres externes al propi agent (poiesis).

  2. També és un saber pràctic aquell que té per objecte descobrir què és bo o dolent per a l’ésser humà i preparar-lo per a l’acció, per a saber actuar. Aristòtil l’anomena phronesis ( en llatí prudentia) i exemples d’aquest saber són l’ètica i la política.

Sabers teòrics (de theorein, “contemplar”). Tenen per objecte la contemplació:

 

  1. El saber propi dels físics i matemàtics és un saber desinteressat, contemplatiu, que Aristòtil l’anomena episteme (en llatí, scientia). Aquest saber s’interessa pel coneixement demostratiu de les relacions essencial s de les coses.

  2. També existeix un tipus de saber que comparteixen matemàtics i filòsofs, Aristòtil l’anomena noètic (de nous, “intel·lecte”) i que té per objecte els primers principis (axiomes) indemostrables i fonament de tota demostració, límit i supòsit de la ciència. Aquest darrer tipus de saber fa servir el mètode inductiu (d’allò particular cap a allò general) i es recolza, finalment, en la intuïció dels axiomes sobre els quals s’aixequen les hipòtesis i les definicions dels matemàtics.

  3. Finalment, Aristòtil considera que existeix un tipus de saber teorètic que té per objecte la totalitat d’allò que és real, és el grau més alt de saber i l’anomena saviesa (del grec sophia i del llatí sapientia) i que Aristòtil també anomanea teologia o filosofia primera.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.