Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Pensament antic Plató Selecció de textos de Plató

BooksLlegir un autor clàssic és una experiència arriscada... I és que ens apropem a molt més que a un llibre, ens apropem a la seva influència particular ja sigui perquè s'imposi per inoblidable, ja sigui perquè s'amagui en els racons de la memòria mimetitzant-se amb l'inconscient col·lectiu o individual. Els clàssics són llibres que ens arriben portant impresa la petjada de les lectures que han precedit a la nostra, i darrere seu l'empremta que han deixat en la cultura o en les cultures que han travessat (o més senzillament, en el llenguatge o en els costums).

Selecció de textos de Plató.

Textos sobre el món de les Idees:

La teoria de les idees és el nucli central del pensament de Plató. Alguns filòsofs anteriors a Plató consideraven dues maneres d’accedir a la realitat: o bé a través d’allò que percebem amb els sentits i que se'ns mostra canviant (Heràclit) o bé a través d’allò que pensem i que és immutable (Parmènides). Mentre que allò que percebem a través dels sentits es manté en un procés de canvi constant, allò que copsen a través de la raó no canvia. Què és això que copsem a través de l'inte·lecte? A aquestes entitats immutables que serveixen per poder conèixer les coses, Plató les anomenà Idees (eidos, en grec forma).

Per a Plató les Idees són una realitat que existeix per si mateixa fora de la ment, i són, per tant, objectives, úniques (tot i que s'apliquen a moltes coses), absolutes (perquè són independents de les coses), immutables (perquè no varien mai) i eternes (perquè existeixen sempre).

Plató considera que el que hi ha a la nostra ment és el coneixement de les Idees però no aquestes, llavors, on són les Idees? Si definim les Idees per contraposició a les coses que percebem pels sentits, i les coses "habiten" en el món sensible, les Idees "habiten" en el seu món, el món de les Idees o món intel·ligible (ja que només podem accedir-hi per mitjà de l'intel·lecte). No hem d'entendre aquí que Plató parla d'un altre món físic, perquè les Idees són per naturalesa intangibles, sinó d'un món en sentit metafòric o, com ell també diu, d’un gènere diferent de la realitat.

Món de les Idees: Fedó 78 d

Els dos móns: Existeixen dos tipus de realitat, una visible i una altra d'invisible: —Vols que admetem —va prosseguir Sòcrates— dues menes de realitats, una de visible i una altra d’invisible? —Admetem-ho. —I que la invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho està? —Admetem també això...

Món de les Idees: Parmènides, 130 a

Noció d'idea en Plató: Les idees no són conceptes mentals, sinó entitats subsistents. - Parmènides es va expressar en aquests termes: Ets digne d'elogi, Sòcrates, pel teu entusiasme per les investigacions filosòfiques. Però, digues, ¿distingeixes efectivament, com dius, d'una banda les idees en si, i d'altra banda el que participa d'elles?...

Món de les Idees: Fedó, 100 a-c

Característiques de les idees: Les idees són les causes de les coses Sòcrates: Fixa’t bé en el que seguirà, i veu si no estàs d’acord amb mi. Em sembla que si hi ha alguna cosa bella, a més d’allò bell en si, només pot ser bella perquè participa en aquesta mateixa...

Món de les Idees: Fedó, 78 d 2

Característiques de les idees: Les idees són immutables i es capten només per l’enteniment —Passem, doncs —va prosseguir— al tema tractat a l’argument anterior. La realitat en si, del ser de la qual donem compte en les nostres preguntes i respostes, es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic...

Món de les Idees: República, 517

Característiques de les idees: El món de les idees s'organitza jeràrquicament Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum...

Món de les Idees: Menó, 81c-86b

Possibles camins per arribar a la aprehensió de les idees: el record o la reminiscència Així, ja que l’ànima és immortal i neix molts cops, ha vist totes les coses abans, tant les d’aquí com les de l’Hades. Així que no hi ha res que no hagi après i no és...

Textos sobre el món sensible:

El món sensible és la realitat que perceben els sentits. Es tracta d'un tipus de realitat que es troba en constant canvi, és engendrat i és semblant només al món de les Idees, al primer tipus de realitat.

Quina relació hi ha entre el món de les coses o món sensible i el món de les Idees o món intel·ligible? Al problema plantejat a la pregunta anterior, Plató respon amb dues teories que proposa i intercala alternativament; són la teoria de la participació (méthexis) i la teoria de la imitació (mimesis).

Les Idees són, doncs, els models a partir dels quals existeix el món de les coses, el món que percebem, que no és res més que una imatge imperfecta de la vertadera realitat. Al Timeu Plató planteja la construcció d'aquest món per obra d'un Gran Artesà, el Demiurg. Aquest no va crear el món sensible del no‑res (concepció que no apareixerà fins al cristianisme), sinó que el va construir a partir de la matèria informe (sense forma), eterna i de l'espai buit, tot prenent com a model les Idees.

 

Món sensible: Timeu 52 a-b

Noció i origen del món sensible: Essent això així, cal admetre que existeix una primera realitat: el que té una forma immutable, el que de cap manera no neix ni pereix; el que mai no admet en si cap element vingut d'una altra banda, el que mai no es transforma en...

Món sensible: Timeu 28

El principi ordenador. El Demiurg: Ara bé, si aquest cosmos és cosa bella i si el seu demiürg és bo, és clar que aquest va mirar vers el model etern. En cas contrari, cosa que ni és lícit de pensar, hauria mirat vers el que s'esdevé. És evident a tothom que...

Món sensible: Parmènides, 130 e -131 b

La teoria de la participació: - Opines, segons dius, que hi ha unes idees que donen nom a les coses que participen d'elles, com ara són semblants les coses que participen de la semblança, grans les que participen de la grandària, belles i justes les que participen de la bellesa i...

Textos sobre la teoria del coneixement:

Plató exigeix per al coneixement les característiques d'objectivitat i de validesa universal. La seva preocupació passa per delimitar l'objecte de coneixement i per explicar els possibles camins d'accedir-hi.

Coneixement: Cràtil 439e-440a

L'objecte de coneixement: Només d'allò estable hi pot haver ciència Sòcrates: Com podrà, per tant, ésser res allò que mai no roman igual? Perquè si roman igual un moment, durant aquest temps és ben clar que no es desplaça, i si roman igual i és el mateix, com podria canviar o...

Coneixement: República V, 476

Graus del coneixement: L'opinió i la ciència - Llavors, a qui anomenes tu veritables filòsofs? -Va preguntar. - Només -li vaig respondre- als que gaudeixen de contemplar la veritat. - És cert -va dir-, però, què vols donar a entendre amb això? - No resultaria fàcil -vaig respondre- fer-ho saber a un altre, però...

Coneixement: República VII, 533

Camins per arribar a la aprehensió de les idees: La dialèctica D'aquesta manera, quan un home, per mitjà de la dialèctica, sense cap dels sentits, però valent-se de la raó, intenta assolir l'essència de les coses i no s'atura fins a haver aprehès només per la intel·ligència l'essència del bé, arriba...

Coneixement: República, 509d - 510b

Graus de coneixement: El símil de la línia — Agafa, doncs, una línia que estigui tallada en dos segments desiguals, i talla una altra vegada cada segment segons la mateixa proporció, el del gènere visible i el de l’intel·ligible, i tindràs -segons la claredat i foscor de cadascun- en el visible un...

Coneixement: Fedó, 66c-68b

Camins per arribar a la aprehensió de les idees: La filosofia com a purificació i preparació per a la mort -Doncs bé -va continuar Sòcrates-, després de totes aquestes consideracions, per necessitat es forma en aquells que són genuïnament filòsofs una creença tal, que els fa dir-se mútuament quelcom així com...

Coneixement: Convit, 212 b

Camins per arribar a la aprehensió de les idees: La filosofia com a impuls eròtic Ni tampoc se li apareixerà aquesta bellesa en forma d'un rostre ni d'unes mans ni de qualsevol altra cosa de què participa un cos, ni com a raonament, ni com una ciència, ni com existent en...

Textos sobre la visió de l'ésser humà:

Plató té una concepció dualista de l'ésser humà, és a dir, creu que està format per un cos i per una ànima. Segons el mite del tir alat, l'ànima, després de la cursa amb la resta d'ànimes i segons hagi estat la seva conducta, "cau" al món sensible, es reencarna donant vida a un cos, sent d'aquesta forma principi de vida. D'aquesta unió accidental (és a dir, transitòria) sorgeixen els éssers humans, que són matèria (cos) animada (amb principi de vida).

Ésser humà: Fedó, 60

Dualisme antropològic: El cos és una presó per a l'ànima -Vaig a explicar-vos-ho. Els filòsofs, en veure que la seva ànima està veritablement lligada i enganxada al cos, i forçada a considerar els objectes per mitjà del cos, com a través d'una presó fosca, i no per si mateixa, coneixen perfectament...

Ésser humà: Fedre, 291

Dualisme antropològic: L’ànima és el principi que anima el cos En efecte, tot cos, que és mogut per un impuls estrany, és inanimat, tot cos que rep el moviment d'un principi interior, és animat, tal és la naturalesa de l'ànima. Si és cert que el que es mou per si mateix...

Ésser humà: Fedó, 79e-80c

Dualisme antropològic: La relació de l'ànima amb el cos és accidental -Mira-t'ho ara des d'aquest altre punt de vista. Quan l'ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l'un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l'altra mani i faci d'amo. Si parteixes d'aquesta relació, ¿quin dels...

Ésser humà: Fedre, 246 d

Dualisme antropològic: El mite del tir alat És, doncs, semblant l'ànima a certa força natural que manté units un carro i el seu auriga, sostinguts per ales. (...) En primer lloc, tractant-se de nosaltres, el conductor guia una parella de cavalls; després, dels cavalls, l'un és bell, bo i constituït d'elements...

Ésser humà: Fedó, 70

La immortalitat de l’ànima: Argument de la successió de contraris Això és, doncs, el que hem de considerar, si és necessari que tots els éssers que tenen un contrari no tinguin en absolut altre origen que el seu contrari. Un exemple: quan una cosa es fa gran no cal que de...

Ésser humà: Fedó, 105

La immortalitat de l’ànima: Argument de la participació de l’ànima en la Idea de Vida -Contesta, doncs -va prosseguir Sòcrates-, què s'ha de produir en un cos perquè tingui vida? -Una ànima -va contestar. - I això és sempre així? - Com no va a ser-ho! -Va dir Cebes. - Llavors l'ànima sempre porta la...

Ésser humà: Fedó, 79

La immortalitat de l’ànima: Argument de la semblança amb les Idees - ¿I no vam afegir que, per contra, quan (l’ànima) reflexiona tota sola amb si mateixa allà se'n va, al que és pur, existeix sempre, és immortal i sempre es presenta de la mateixa manera? I que, com si fos...

Ésser humà: Fedó, 72 e-73 b; Menó

La immortalitat de l’ànima: Argument de la reminiscència - Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu Sòcrates acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après...

Ésser humà: Fedre, 284

El destí últim de l’ànima: Tornar al món de les Idees En totes aquestes classes d'homes, el que hagi portat una vida justa obté després, en recompensa, una vida millor, i el que hagi portat una vida injusta, una destinació pitjor, ja que al mateix punt d'on cada ànima ha partit...

Textos sobre la visió ètica i política:

Plató està molt interessat en esbrinar quin és él major bé per a l'ésser humà, Bé que, quan s'assoleix, proporciona la felicitat i al qual es pot arribar a través de la pràctica de la virtut.

A la República, Plató es pregunta quin és l'Estat ideal, ja que l'ésser humà és un animal social per naturalesa i entre l'individu i l'Estat existeix una relació de reciprocitat: els éssers humans només poden ser perfectes en un Estat perfecte i a l'inrevés, un Estat només pot ser perfecte si els ciutadans són vituosos:

- Així, doncs -vaig dir jo-, hem arribat a port, encara que amb treball, i hem reconegut que en l'ànima de cada un hi ha les mateixes classes que a la ciutat i en el mateix nombre (República, 440).

Ètica: República, 517

Visió ètica: La virtut com a ordenació de les parts de l’ànima -Les coses sanes produeixen salut, crec jo, les malaltisses, malaltia. -Sí. - I el fer coses justes no produeix justícia i l'obrar injustament injustícia? -Per força. -I el produir salut és disposar dels elements que hi ha al cos...

Política: República, 517

Visió política: La justícia com a ordenació de les tres classes integrants de l’Estat -Bé -vaig dir jo-; tenim vistes tres coses de la ciutat segons sembla (temprança, valor i prudència), però ¿quina serà la qualitat restant per la qual la ciutat arriba a la seva virtut? És clar que la...

Política: República, 445 d

Visió política: Formes de govern - Quantes? (Quantes són les formes de govern?) -Cinc -vaig contestar-, ... -Digues quines són -va dir. -Afirmo -vaig dir- que una manera de govern és aquella a la qual ens hem referit, però que pot rebre dues denominacions; quan un home sol es distingeix entre els governants, es...

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.