Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Biografia de Plató.

EscolaAtenesPlatoEssent Plató adolescent va morir Pèricles i el Consell de la ciutat, tot deixant-se influir a vegades per interessos particulars, va començar a imposar restriccions a les llibertats dels ciutadans. Quan va acabar definitivament la guerra del Peloponès, amb la crisi provocada per l'ocupació dels enemics espartans i mentre la majoria de l'exèrcit es trobava a Egea refent‑se, els aristòcrates conservadors, dirigits especialment per dos parents de Plató (Crities i Càrmides) forçaren l'Assemblea per tal que cedís la sobirania a un consell de trenta ciutadans. Aquests van prometre tornar la ciutat a la normalitat, però el seu comportament, eliminant els seus adversaris polítics i segrestant el poder de les institucions, va fer que se'ls anomenés els Trenta Tirans.

Quan l'exèrcit dels demòcrates va tornar a Atenes un any després va restaurar‑se ràpidament la democràcia. Amb tots aquests canvis, peró, la democràcia atenenca havia perdut les seves forces. Totes aquestes confabulacions havien fet minvar la confiança dels ciutadans en el govern del seu poble i per això es començà a témer als innovadors intel·lectuals que proposaven la revisió de les tradicions. Aquí és on succeeix l'episodi de la mort de Sòcrates, el gran mestre de Plató. Un cop mort aquest, Plató va fugir a Mègara amb d'altres socràtics. És possible que després viatgés per la riba sud de la Mediterrània i conegués Egipte i Cirenne. Més tard, va romandre a Tàrent (sud d’Itàlia), on conegué el pitagorisme, i a l’illa de Sicília. Tambè sembla que es va relacionar amb Cràtil, famós heraclitià.

Part de la vida de Plató està marcada per tres viatges que va fer a Siracusa (polis siciliana) per donar a conèixer, com veurem després, el que va ser el seu model d'estat perfecte. El 387 aC va realitzar el primer viatge, reclamat per Dionís I, tirà de Siracusa, com a preceptor i conseller polític. Arran d'unes intrigues va ser venut com a esclau en una plaça pública d'Egina, però un tal Anniceries de Cirenne va pagar el seu rescat tot alliberant-lo.

Plató va tornar a Atenes i fundà una escola, l'Acadèmia (prop d'un santuari dedicat a l'heroi Academo), la qual es pot considerar el primer centre d'investigació on es varen impartir filosofia, matemàtiques, astronomia, zoologia i botànica, tot seguint un programa i uns objectius concrets. La idea de Plató era formar homes d'Estat, que havien de perseguir el coneixement en si mateix i no l'art de convèncer, és a dir, la demagògia. El 369 aC realitzà el segon viatge a Siracusa, reclamat per Dió (cunyat del tirà Dionís ja mort) per educar a Dionís II. Plató devia veure la seva segona oportunitat per portar a la pràctica les seves idees filosòfico‑polítiques, però les desavinences entre Dió i Dionís el van obligar a marxar un altre cop. El 361 aC va tornar reclamat per Dionís II, però davant el nou fracàs del seu intent polític es retirà de la vida pública i es dedicà a l'activitat docent i literària a l'Acadèmia.

A part de dirigir l'Acadèmia, Plató donava classes i escrivia llibres. Sabem molt poc de les seves lliçons, però coneixem les seves obres que estaven pensades per divulgar la seva filosofia i mostrar el mètode socràtic. Per aquesta raó, reprodueixen en forma de diàleg les discusions entre diferents interlocutors, un d'ells, quasi sempre Sòcrates. Això és el que s'anomenen els diàlegs de Plató. A part d'aquests també disposem d'algunes de les seves cartes. Dividirem les seves obres importants en períodes en els que més o menys els especialistes coincideixen. S'ha de tenir en compte que Plató no va escriure un sistema filosòfic complet, ordenat, acabat, sinó que la seva obra és un continu diàleg amb les mateixes qüestions des de dificultats o plantejaments diferents; per això, és important tenir en compte l'evolució de les seves idees.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.