Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

De les coses als conceptes?

D'on surten els conceptes universals si a la realitat física només hi ha éssers individuals?

triangles i rectes

Si algú ens pregunta què representen les figures anteriors, diríem que són rectes i triangles... i ho podem afirmar perquè relacionem la imatge que ens proporcionen els sentits amb el concepte de línea recta (línia que en l'espai ordinari dóna la distància més curta entre dos punts) i de triangle (figura formada en unir tres punts, anomenats vèrtexs, no alineats amb tres segments de línia recta). Plató, però, ens faria parar atenció en el fet que cap línia recta ni cap triangle material es correspon amb el concepte exactament, perquè mentre el concepte és universal i exacte, la realització material d’aquest concepte és particular i imperfecta. Si a la natura no existeixen línies rectes perfectes (sabeu què passaria si projectéssim una recta fins l’infinit... efectivament, que tornaríem al punt de partida...), ni triangles perfectes, ja que tots, encara que semblants, són diferents... D’on surt el concepte universal de triangle? I el concepte de recta? I el concepte d’igualtat? I el concepte d’ésser humà? I el concepte de Sara? Com és que es forma un concepte universal a partir de realitats particulars?

magritte_la_condicio_humanaQuan veiem la fotografia d’un familiar diem:

- És una foto de Sara.

Això ho podem dir perquè entre la imatge que representa Sara i el concepte de Sara existeix un vincle que ens permet relacionar-los, aquest vincle és la pròpia Sara. És necessari l’original perquè puguem relacionar les seves representacions materials, les fotografies, amb el concepte... A aquesta realitat original, la Sara autèntica, que és necessària per poder reconèixer les diferents representacions que d’ella pugui haver, Plató l’anomena Idea (eidos, que en grec vol dir “forma”)...

Sara no és cap de les representacions que d'ella pugui haver, però, a la vegada, és el fonament de totes elles. Quan, a través d'un concepte pretenem explicar o definir un objecte, no són les perspectives canviants allò que pretenem expressar, sinó que és la seva realitat com a objecte en si. I és que un concepte és la definició universal d'un objecte. Però, on es troba aquesta definició universal? D'on treiem aquests trets universals si no són objecte de cap tipus de percepció? Segons Plató només queda una possible explicació: una definició, un concepte és universal perquè descansa en un referent universal; aquest referent no és objecte de percepció però és el supòsit de qualsevol percepció. Aquest supòsit és la Idea.

Les Idees no són conceptes universals, són la realitat en si, inalterable, eterna, perfecta, l’autèntica realitat que és imperfectament reproduïda pels objectes materials i que serveix de model necessari per poder elaborar un concepte universal. Per tant, els conceptes no són Idees tot i que intenten reproduir les seves característiques. Però tampoc les Idees són imatges mentals, ja que no es poden imaginar perquè tot allò imaginable és imperfecte i còpia d’una Idea perfecta. Les Idees són per tant, condicions de possibilitat del coneixement i, més encara, del ser de les coses que coneixem.

Buscar les Idees serà, per tant, segons Plató, el gran repte del filòsof.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.