Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Racionalisme

somni_raoEl racionalisme és un corrent del segle XVII que accentua el paper de la raó en l'adquisiió del coneixement. Si per racionalisme entenem una actitud filosòfica que prioritza la raó com l’instrument que ens permet conèixer la realitat, llavors comença amb els grecs i travessa tota la història de la filosofia; en aquest cas, el racionalisme considera que és més vàlida aquesta forma de coneixement que no pas l’experiència sensible o l’experiència afectiva. Ara bé, és al segle XVII, quan aquesta actitud troba la seva expressió més sistematitzada i radical. El racionalisme d’aquesta època representa la consciència del poder i de la fiabilitat de la raó com a instrument autònom per construir coneixement sobre la realitat. Què significa exactament aquesta afirmació?:

1. Confiança plena en la raó humana

Es confia en el coneixement que dóna la raó i es desconfia del coneixement que prové dels sentits (experiència). La raó no se subordina a res exterior ni diferent d'ella: ni a la tradició, ni a l'autoritat, ni a la fe religiosa; tampoc no es basa en l'experiència ja que, aquesta, només ens mostra coneixements imperfectes sobre la realitat. Com havien vist els grecs, la raó es la font, al menys, del vertader coneixement, d'aquell que ens fa entendre realment les coses, la seva essència. I és que la realitat té un caràcter racional: si el món es deixa interpretar mitjançant els esquemes de la raó és perquè la realitat es pot reduir a aquests esquemes. Reapareix així el postulat de Parmènides: el mateix és el pensar i el ser. La confiança en la raó és tal que s’accepta el seu valor sense una crítica prèvia: es tracta, com dirà posterioment Kant, d’una raó dogmàtica. Ës coneguda la frase de Pascal: “No hi ha un perquè al fet d’oposar la raó i la fe: la raó és també dogma de fe.”

2. La raó opera deductivament

La raó té la capacitat d’estreure de si mateixa les veritats primeres i fonamentals (anomenades idees innates) a partir de les quals i per deducció és possible d’obtenir totes les altres i construir el “sistema” del món. Anem per parts...

Què és la deducció? El terme deducció prové del llatí deductio, que significa “acció de derivar”, “fer descendir”. És una operació de la ment per la qual afirmem la veritat d’un enunciat partint de la veritat d’enunciats coneguts. Així, dir que la raó opera deductivament significa que el coneixement es construeix a partir d'un conjunt de principis evidents que no provenen de l'experiència i dels quals se’n fan derivar afirmacions no tant evidents però certes des del punt de vista de la lògica de la deducció... Això pressuposa que existeixen idees innates.

Què són les idees innates? Són coneixements que no es deriven de l'experiència, sinó que en són independents. Així, el coneixement es dóna mitjançant l'anàlisi d'aquestes idees, tot partint del model matemàtic que tants bons fruits ha donat en el camp científic. No es nega, però, radicalment l'experiència, sinó que se li dóna només un paper pragmàtic: confirmar el que ha descobert la raó.

3. La recerca d’un nou mètode

Descartes comença el seu Discurs del mètode afirmant:

“La facultat de jutjar correctament i de discernir el vertader del fals, que és el que pròpiament s’anomena ‘bon sentit’ o ‘raó’, és igual de manera natural en tothm; d’aquí que la diversitat de les nostres opinions no prové del fet que uns siguin més enraonats que els altres, sinó del fet que conduïm els nostres pensaments per camins diversos, i no considerem les mateixes coses. Perquè no n’hi ha prou de tenir un bon esperit, el principal és d’aplicar-lo bé.”

Per això el pas següent al reconeixement del valor de la raó és trobar un mètode adequat de raonament. Ja Bacon (Novum Organom, 1620) havia acusat el mètode sil•logístic d’Aristòtil de valer únicament per exposar les veritats ja conegudes però no per descobrir noves veritats i ampliar el coneixement. Descartes es planteja, per exemplequin és el valor del sil•logisme quan posem en dubte la validesa de la primera premissa i per justificar-la no podem recórrer ni a la fe ni a l’experiència. Això ens indicia que el sil•logisme només permet ordenar les idees que posseïm però no trobar-ne de noves. Es tracta, doncs, de trobar un mètode de descobriment. I el model d’aquest mètode es troba en la metodologia científica del moment: el mètode matemàtic. Els racionalistes, doncs, volen procedir de la mateixa manera que els matemàtics (more geometrico, dirà Spinoza), de tal manera que els sistema filosòfic construït posseeixi la mateixa evidència i necessitat que el sistema matemàtic. El model perfecte per a ells és Els principis de geometria d’Euclides. Es tractarà en filosofia de d’establir, a la manera dels geòmetres, unes definicions (construïdes a priori per la raó) i uns axiomes dels quals pugui deduir-se amb evidència i necessitat un sistema filosòfic complet.

4. Subjectivitat i realitat

No es pren solament de la ciència el mètode sinó que, a més, Descartes adopta la seva visió de la realitat: el mecanicisme. El món és una màquina que s’explica recorrent a partícules de matèria extensa i a causes eficients (que no són sinó moviments que donen lloc a altres moviments), tot això segons les lleis de la mecànica. Però això que val pels cosos no val per a l’ànima humana, la substància pensant. Així, l’Univers queda fraccionat en dos mons: la màquina i el pensament. I el pensametn queda tancat en si mateix.

El pensament medieval era profundament objectivista i realista: l’home és un ésser bolcat cap al món de la realitat, del qual és impossible dubtar. Ara, en el segle XVII, triomfa el subjectivisme. L’home és un ésser girat sobre si mateix que no coneix directament sinó el seu propi pensament. Les coses només sópn conegudes en les idees, no directament en si mateixes. Per això és possible dubtar de la seva existència.

La realitat del món ja no és evident: ha de ser deduïda. Per aquesta raó, el problema del coneixement esdevé el problema fonamental de la filosofia moderna.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.