Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Filosofia moderna Locke Comparació de Locke amb Hobbes

Comparació de Locke amb Hobbes

Des d'un punt de vista socio-polític la realitat anglesa és molt diferent de la continental. El continent europeu es troba dominat per monarquies absolutes i tota reforma de tipus social, civil i econòmic s'emmarca en el que es coneix com a despotisme il·lustrat; en canvi, la situació a Anglaterra propicia reflexions sobre l’origen de la vida en societat i sobre quin és el millor model d’Estat. En aquest context destaquen els filòsofs empiristes Hobbes i Locke, que es plantegen els fonaments de la sociabilitat humana i intenten descriure quina ha de ser l’estructura de l’estat, cadascú des de les seves conviccions polítiques.

hobbesÉs una idea comú a l'època pensar que la societat és el resultat d'un pacte entre homes lliures. I es considera que aquest pacte respon a la necessitat de superar un suposat “estat de naturalesa”, que seria la situació en què es trobaria l'ésser humà si no existís la societat. Ambdós autors consideren que tots els ésser humans en estat de naturalesa són iguals i lliures. Hobbes (1588-1679) s’imagina aquest estat natural com un estat de violència i anarquia, en el qual l’individu té por a perdre la vida i un afany egoista per gaudir dels desitjos, ja que no existeix la propietat privada. Per això, fa seva una locució llatina del comediògraf Plaute i afirma que “l’home és un llop per a l’home” (homo homini lupus) perquè l’única llei que existeix és la llei natural, que identifica amb la llei de la supervivència, i això fa que es generalitzi la competència i que aquesta provoqui un estat de “guerra de tots contra tots”.

lockeLocke (1632-1704), en canvi, s'imagina aquest estat de naturalesa com un estat relativament pacífic on predomina el respecte mutu i en el qual regeix una llei natural que, a diferència de Hobbes, obliga a no treure la vida a ningú ni els bens derivats del seu treball. Així, doncs, contràriament a Hobbes, Locke creu que la propietat privada existeix en l’estat de naturalesa.

En qualsevol cas, l'ésser humà necessita de la societat per superar les mancances de la vida en estat de naturalesa: en el cas de Hobbes per garantir la pròpia vida i aconseguir la pau; en el cas de Locke per viure en seguretat i pau, protegir el dret a la propietat privada i regular les relacions humanes en base a uns principis imparcials i justos. Per això, la societat és fruit d’un pacte (contracte social) en el que l’ésser humà cedeix alguna cosa a l’Estat: segons Hobbes, que defensa l’absolutisme monàrquic, l'ésser humà lliura al sobirà tot el poder perquè pensa que la pau només és possible amb el sotmetiment a un poder suprem; en canvi, per a Locke, que és el pare del liberalisme, el que es cedeix a l'Estat és la possibilitat de crear lleis i garantir que es compleixin per tal de millorar les relacions de cooperació, la llibertat i la igualtat dels humans; però l'ésser humà es manté lliure perquè l'Estat no pot obligar ningú a fer coses que vagin en contra de la llei natural.

La diferència fonamental entre els dos autors es basa en el seu punt de partida: Hobbes parteix de l'experiència històrica de l’Anglaterra del seu temps, que li mostra que quan no hi ha un poder fort, absolut, apareix el caos i l’anarquia; Locke, en canvi, s’oposa a l’absolutisme perquè el considera arbitrari i contrari als fins naturals de la societat i del govern. Per això defensa la divisió dels poders legislatiu i executiu. El poder legislatiu ha de fer lleis i l’executiu assegurar el benestar i la prosperitat. Amb tot, el poder legislador no és il·limitat, ja que si perjudica els drets naturals Locke reconeix als governats el drets a la sublevació.

Crítics del contractualisme

Tant la idea d’un contracte originari com la de drets naturals van ser criticades per Hume (1711-1776) i, més tard, per Bentham (1748-1832), el creador de l’utilitarisme.

Els dos autors creuen que la teoria de l’estat de natura no és més que una «faula» o una «ficció» i que parlar de drets naturals és «un sensentit retòric». I, per tant, aquests autors neguen l’existència d’un contracte social. Per a ells, l’origen dels governs no és el pacte, sinó la conquesta o la llei del més fort. L’obediència a la llei es produeix per dos motius: perquè no hi ha més remei i pel costum que crea la permanència del poder.

La bondat d’un govern, segons Bentham, no rau en com ha estat constituït, sinó en la seva utilitat, és a dir, en la seva capacitat de promoure el màxim benestar per al nombre de persones més gran possible. Bentham també critica la noció de drets naturals, assenyalant que els éssers humans no neixen lliures ni iguals, sinó, com l’experiència mostra, sotmesos i desiguals. Hi ha també una contradicció en afirmar uns drets individuals absoluts (com ara la llibertat i la propietat) i, alhora, la necessitat d’una ordenació legal que en comporta la limitació: un dret de propietat o una llibertat il·limitada portarien a l’anarquia, és a dir, a la destrucció de l’Estat.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.