Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Filosofia moderna Descartes Selecció de textos de Descartes

BooksLlegir un autor clàssic és una experiència arriscada... I és que ens apropem a molt més que a un llibre, ens apropem a la seva influència particular ja sigui perquè s'imposi per inoblidable, ja sigui perquè s'amagui en els racons de la memòria mimetitzant-se amb l'inconscient col·lectiu o individual. Els clàssics són llibres que ens arriben portant impresa la petjada de les lectures que han precedit a la nostra, i darrere seu l'empremta que han deixat en la cultura o en les cultures que han travessat (o més senzillament, en el llenguatge o en els costums).

Selecció de textos de Descartes.

Textos sobre el coneixement:

La proposta de Descartes se centra en aconseguir, a partir de la reflexió individual, un fonament sòlid per a la filosofia que havia de servir-li també de guia per a la seva vida. No vol crear un nou sistema filosòfic, sinó ordenar el coneixement sobre bases sòlides.

Coneixement: Discurs del mètode, part II, B2

Els preceptes del mètode En comptes d’aquest gran nombre de preceptes de què consta la lògica, vaig pensar que en tindria prou, amb els quatre següents, mentre prengués la ferma i constant resolució de no deixar d’observar-los ni una sola vegada. El primer era no acceptar mai cap cosa com a vertadera...

Coneixement: Discurs del mètode, part IV, A

La primera veritat: penso, doncs existeixo I, finalment, considerant que els mateixos pensaments que tenim estant desperts podem també ocórrer-se'ns quan dormim, sense que en aquest cas cap d'ells sigui veritable, vaig resoldre fingir que res del que fins aleshores havia entrat a la meva ment no era més veritable que...

Coneixement: Discurs del mètode, part II, B

La necessitat del mètode Però, com un home que camina sol i a les fosques, vaig decidir d'anar tan lentament i de procedir amb tanta circumspecció en totes les coses que, encara que no avancés gaire, almenys em guardés de caure. És més: no vaig voler començar a rebutjar del tot...

Coneixement: Meditacions metafísiques, 2a med.

El dubte metòdic i la primera veritat Suposo, doncs, que totes les coses que veig són falses. Estic convençut que mai no ha existit res de tot el que la meva memòria plena d'enganys em presenta. Crec que el cos, la figura, l'extensió, el moviment i el lloc no són altra...

Coneixement: Discurs del mètode, part IV, A 2

L'existencia del jo i el criteri general de veritat Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i que no hi havia món ni lloc on em trobés, però que no podia pas fingir per això que jo no existís, sinó que, al...

Textos sobre la realitat:

Descartes enceta la recerca sobre la realitat analitzant la idea de Déu. Arriba a la conclusió que es tracta d'una idea innata. Per què és tan important demostrar l'existència de Déu a partir de la seva idea? Perquè si aconsegueix demostrar que Déu existeix i que és la causa de la seva idea de Déu, podrà garantir la seva pròpia existència com a subjecte que pensa en els moments que no ho faci i, a més, l’existència del món que encara ara és dubtosa.

 

Realitat: Discurs del mètode, part IV

Déu garanteix les idees clares i distintes Perquè ¿com sabrem que els pensaments que ens vénen en somnis són falsos i no ho són els altres, si amb freqüència aquells no són menys vius i expressos que aquests? I per molt que els millors esperits estudiïn, no crec que puguin donar...

Realitat: Principis I 18

La idea de Déu és innata Semblantment, perquè trobem en nosaltres mateixos la idea de Déu o d'un ésser enterament perfecte, podem cercar la causa per virtut de la qual aquesta idea és en nosaltres; però després d'haver considerat amb atenció quines immenses perfeccions ens representa, ens veiem obligats a confesar...

Realitat: Meditacions metafísiques, 6a med.

L'ésser humà: la unió de cos i ànima Ara, però, com que començo a conèixer-me millor a mi mateix i conèixer millor l'autor del meu propi origen, certament no penso que totes les coses que em sembla que vénen dels sentits hagin de ser admeses amb lleugeresa, però tampoc no penso...

Realitat: Discurs del mètode, part IV 2

De Déu, que és perfecte Ja que, segons els raonaments que acabo de fer, per a conèixer la naturalesa de Déu —fins on la meva n’era capaç— no em calia sinó considerar, a propòsit de totes les coses de què trobava en mi idees, si posseir-les era una perfecció o no;...

Textos sobre la visió de l'ésser humà:

Sabem que existeix tant el cos com la ment, que el cos és extensió en longitud, amplada i profunditat i que la ment és una substància pensant. La conclusió natural que es deriva d'això en relació a la pregunta què és l'ésser humà, és que aquest consta de dues substàncies: una extensa, el cos, i una altra pensant, l'ànima.

Ésser Humà: Meditacions metafísiques, 2a med.

Jo sóc, jo existeixo Arquimedes, per moure la terra del seu lloc, només demanava un punt que fos ferm i immòbil: així jo també podré concebre grans esperances si sóc prou afortunat per a trobar només una cosa que sigui certa i indubtable. Suposo, doncs, que totes les coses que veig són...

Ésser humà: Meditacions metafísiques, 2a med. part III

La moral provisional Així, per tal de no restar indecís en les meves accions mentre la raó m'obligués a estar-ne en els meus judicis, i de no deixar de viure des d'aleshores tan feliçment com pogués, en vaig elaborar una moral provisional, que no consistia sinó en tres o quatre màximes,...

Ésser Humà: Meditacions metafísiques, 6a meditació

Unió de cos i ànima Ara, però, com que començo a conèixer-me millor a mi mateix i conèixer millor l'autor del meu propi origen, certament no penso que totes les coses que em sembla que vénen dels sentits hagin de ser admeses amb lleugeresa, però tampoc no penso que totes hagin...

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.