Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

El pensament i les idees

PensarIdeasAmb el cogito Descartes arriba a la conclusió que només és vertader allò que es pot concebre clara i distintament i l'exemple més clar és l’evidència de la seva pròpia existència mentre pensa. Descartes, una vegada sap que ell “és una cosa que pensa”, comença a examinar els continguts del seu pensament tot aplicant la regla de l'evidència. Troba així que els pensaments són de dos tipus: les idees ‑ésser humà, cel, Déu,‑ que són com imatges coses i els desitjos i judicis ‑estimar, tenir por, afirmar, negar‑, que afegeixen alguna cosa a les idees.

Com veiem, per a Descartes el pensament no recau directament sobre les coses sinó que el pensament pensa idees, ja que en principi la existència del món extern encara no li consta de forma evident. Aquesta és una aportació filosòfica de la modernitat que cal remarcar: el coneixement sobre la realitat parteix de les idees que d’ella tenim a la ment, i són aquestes les que hem d'analitzar.

Segons el seu origen diferencia tres classes d'idees seguint la regla de l'anàlisi:

  1. Idees adventícies, que són les que semblen provenir de la nostra experiència externa, dels sentits, com ara, les idees de cavall, d'èsser humà, etc. No podem assegurar d’on provenen perquè encara no s’ha demostrat l’existència de la realitat exterior, i per això diem “semblen provenir”.
  2. Idees factícies, que són les que construïm tot combinant diferents idees adventícies, com ara, les idees de centaure, de quimera, de sirena, etc.
  3. Idees innates, que no procedeixen de l'experiència ni de la combinació d’altres idees sinó que se'ns imposen de manera necessària sense que hi puguem fer res, de forma que hem d'acceptar que procedeixen de la pròpia naturalesa de l'enteniment: la idea d'infinit, la idea d'existència, etc.

Ja sabem que existim, que som una cosa pensant, que el nostre pensament recau sobre les idees i que hi ha diversos tipus d’idees. Cap a on ha d’orientar ara Descartes la seva investigació? Evidentment cap a la justificació de l’existència de la realitat exterior. Per a la filosofia anterior, el procés normal era intentar demostrar l'existència del món i després, a partir d'aquí, donar proves de l'existència de Déu. En canvi, Descartes, orienta la seva investigació cap a la demostració de l’existencia de Déu. Per què aquest canvi? Perquè s’adona que les idees factícies i adventícies poden ser una creació del seu pensament, mentre que la idea d’infinit, que Descartes identificarà amb Déu, és l’única que es resisteix a ser-ho.

 

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.