Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Filosofia moderna Rousseau. L'ésser humà és bo per naturalesa

Rousseau. L'ésser humà és bo per naturalesa

rousseauPotser l'il·lustrat més crític amb la pròpia Il·lustració va ser Rousseau (1712-1778), profundament contrari al racionalisme del Segle de les Llums quan denuncia l'artificialitat de la vida social i rebutja la lectura que del progrés feien els il·lustrats, considerat el remei per a tots els problemes. Al seu Discurs sobre les ciències i les arts defensa una sèrie de punts:

  1. considera, en primer lloc, que l'ésser humà lliure és l'ésser humà natural i que la cultura només és un artifici que corromp l'esperit deixant de banda la innocència i la virtut;

  2. en segon lloc, indica que la civilització mata l'espontaneïtat amb les seves normes d'urbanitat i d'educació, amb unes convencions que només es preocupen de l'aparença i arraconen valors com la confiança i la sinceritat;

  3. en tercer lloc, afegeix que la instauració d’una cultura de la ciència, de les lletres i les arts potencia la situació anterior tot disfressant-la de forma que “ha escampat garlandes de flors sobre les cadenes de ferro”;

  4. tot això ha produït, finalment, que l'autèntica naturalesa de l'ésser humà resti desconeguda perquè aquest “no s'atreveix a manifestar-se com és”. Això no impedeix, però, que romangui latent en les persones allò que realment són. El que hem de fer és descobrir-ho i, per fer-ho, hem de deixar de banda tot allò que representa l'artifici i la corrupció de la societat del progrés i de la ciència.

Ens podem preguntar ara per les causes que han provocat la situació que acabem de descriure. Al Discurs sobre l'origen de la desigualtat considera que “el vertader fundador de la societat civil va ser el primer home que, després de cercar un tros de terra, va tenir l'ocurrència de dir això és meu i va topar amb gent suficientment ximple com per fer-li cas”. Segons Rousseau la propietat constitueix l'origen de la desigualtat i aquesta és la que va provocar l'estat de guerra i va portar tot tipus de desgràcies i patiments als humans. És llavors quan, pressa de la por, la gent es va precipitar “a prendre les seves cadenes amb l'esperança d'assegurar-se així la llibertat” i d'aquesta contradicció sorgirà la societat política.

Per reduir les tensions l'ésser humà va acceptar ser arrabassat del seu estat natural i ser introduït en societat i va aprendre a distingir entre allò que era i allò que havia de semblar ser. “Ser i semblar es van convertir en dues coses radicalment diferents, i d'aquesta distinció va sortir el luxe enganyós, l'astúcia fal·laç i tots els vicis que són el seu seguici.” Ja no es pot tornar enrere, per tant, només queda la possibilitat d’emprendre una reforma social que busqui l'equilibri entre la llibertat que caracteritza allò natural i l'encadenament que es manifesta en allò cultural. Aquest serà el plantejament d'El contracte social: un cop perduda la primitiva llibertat natural, s'ha de lluitar per garantir la màxima llibertat civil que sigui possible i, per això, és necessari l'ordre social. Es tracta de subsistir tot garantint, al mateix temps, els drets naturals dels éssers humans.

El primer de tots els drets de l'ésser humà i allò que primer ha de garantir la vida en societat és la llibertat. Aquest és l'objectiu del que Rousseau anomena contracte social: “Trobar una forma d'associació que defensi i empari amb tota la força comuna la persona i béns de cada associat, de manera que, unint-se cadascú a tots, no obeeixi, tanmateix, més que a si mateix i romangui tan lliure com abans.” I el procediment per portar a terme aquest objectiu no és altre que el contracte, un acord de tots els éssers humans per lliurar les seves voluntats, no a un home sol (l'absolutisme de Hobbes) ni a un parlament (Locke), sinó a la voluntat general, ja que “la sobirania no es pot delegar perquè és indivisible, infalible i inalienable”. I què és la voluntat general? Rousseau considera que no és la suma de les voluntats perticulars sinó que és allò que representa l'interès comú per sobre de tot i limita, a través de lleis, els interessos privats. D’aquesta manera, quan la llei expressa la voluntat general és justa perquè representa l’interès comú i, com que l’interès comú interessa a tothom, en la voluntat general es troben presents les voluntats individuals. ¿Qui legisla seguint el criteri de la voluntat general? Rousseau proposa que sigui el poble, el jo comú, qui detenti el poder a través d'un democràcia directa, en la que tot sigui decidit des de l'assemblea sobirana, una assemblea que fa de cadascú sobirà i súbdit. Malgrat aquest plantejament Rousseau s'adona que la democràcia és una forma de govern massa perfecte per poder ser exercit pels humans.

Inici Història de la filosofia Filosofia moderna Rousseau. L'ésser humà és bo per naturalesa

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.