Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Què podem arribar a saber De coherència i de lògica

De coherència i de lògica

Solem fer servir la paraula “lògica” per designar alguna cosa que és coherent, que té sentit i que es dedueix del que s’ha dit o fet anteriorment. Com a disciplina, la lògica estudia les condicions perquè un raonament sigui vàlid. Per tant, podem dir que és el procediment sistemàtic i fonamentat que ens permet diferenciar un raonament correcte, o vàlid, d’un altre d’incorrecte, o invàlid.

I què és un raonament? Raonar o argumentar consisteix en el procés mental d’obtenir unes conclusions (o noves informacions) a partir d’informacions anteriors (anomenades premisses) prèviament acceptades com a vertaderes.

La lògica, per tant, no reflexiona directament sobre les coses, no és un estudi de la realitat. A la lògica no l’interessa si l’enunciat tal o l’enunciat qual són o no vertaders, solament s’interessa per la relació entre els enunciats (en la lògica d’enunciats) o entre les parts d’aquestos enunciats, per tal de veure si són consistents entre si, i si és possible obtenir o no conclusions a partir d’ells.

La lògica no examina si una determinada llei científica o una determinada afirmació jurídica són o no vertaderes, sinó que es limita a analitzar si les conclusions d’aquella teoria científica o d’aquest raonament jurídic són conseqüència lògica de les seves afirmacions inicials o premisses. D’aquesta manera els mètodes lògics no s’apliquen directament sobre la realitat, sinó als discursos que parlen d’aquesta realitat i, en general, sobre qualsevol discurs.

Així, doncs, davant un raonament, el lògic no s’interessa per “què passa en el cervell de tal persona quan obté tal conclusió?”, sinó que vol saber si tal conclusió està lògicament justificada, es a dir, si es deriva necessàriament de les premisses acceptades, tant si el qui es fa responsable de la conclusió és una persona o és una màquina o…. qualsevol dispositiu capaç d’obtenir conclusions a partir de premisses seguint les regles del raonament lògic.

La lògica estudia els raonaments

Quantes vegades, però, ens trobem que no sabem com dir allò que volem dir? Això passa per diversos motius, sovint, perquè el propi llenguatge ens permet caure en paranys i entrebancs, però també perquè el nostre discurs no respecta les regles del raonament correcte. I això que és evident en el llenguatge quotidià es fa més palès en els llenguatges tècnics i científics. Per evitar aquest problema hem de fer servir la lògica.

El terme "lògica" prové de la paraula grega logike, que significa “allò relatiu al logos.” I logos ja sabem que significa "paraula, pensament, idea, argument, raó o principi". El primer en fer servir el terme en un sentit actual va ser Aristòtil per referir-se a l'estudi del funcionament de la capacitat humana de pensar i raonar.

Podem definir la lògica com la branca de la filosofia que estudia les condicions perquè un raonament sigui vàlid o correcte. Per això la lògica és fonamental tant en la filosofia com en la ciència, perquè ens mostra quan els nostres raonaments són rigorosos i coherents i ens avisa quan hem caigut en un error. Però què és un raonament?

Què és un raonament

Amb el llenguatge no només demanem, preguntem o descrivim, també establim relacions entre diferents oracions per extreure nous coneixements. Raonar (o argumentar, o inferir) consisteix en obtenir unes conclusions (o noves informacions) a partir d’informacions anteriors (anomenades premisses) prèviament acceptades com a vertaderes. Quan la conclusió es recolza en les premisses, parlem d'inferència. Raonar, per tant, consisteix en inferir una conclusió a partir d'unes premisses:

Tots els homes són mortals (premissa major)
Sòcrates és home (premissa menor)
per tant...
Sòcrates és mortal (conclusió)

Les premisses i la conclusió d’un raonament s’anomenen enunciats (o proposicions). Els enunciats són oracions que poden ser vertaderes o falses. Preguntar si plourà demà no és un enunciat, sí ho és afirmar que "Newton va descobrir la llei de gravitació universal" o que "l’actual rei de França és marcià."

Existeixen tres tipus de raonaments bàsics:

  • El raonament deductiu comença en premisses generals i acaba en una conclusió particular que se deriva necessàriament de les premisses. Si les premisses són vertaderes, la conclusió també ho és: Si tots els mamífers són vertebrats i el gat és mamífer, necessàriament el gat és vertebrat.
  • El raonament inductiu comença amb premisses particulars i acaba en una conclusió general que se deriva probablement de les premisses. La veritat de les premisses no assegura la veritat de la conclusió: Si el ferro, el coure i l’alumini són metalls que es dilaten amb la calor, llavors probablement tots els metalls es dilaten amb la calor.

Reflexiona: Formes de raonar

Sherlock HolmesA algunes persones els agraden les novel·les policíaques per la capacitat que tenen els detectius de descobrir pistes, indicis que són clau, on els altres només veuen accidents. Quin procés fan servir aquests detectius per arribar a les seves conclusions? Es pot aplicar a la vida quotidiana?

Potser Sherlock Holmes, el detectiu creat el 1887 per Arthur Conan Doyle, és l’exemple més universal d’investigador amb una capacitat de raonament excepcional.

El mètode d’investigació de Sherlock Holmes s’anomena “ciència de la deducció i de l’anàlisi” i consisteix en observar allò que per als altres passa desapercebut, buscar les seves causes i establir relacions amb els fets.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Solució de problemes lògics

Ja sé que sembla una mica complicat… Avui practicarem l’habilitat de descobrir la solució de problemes que requereixen per a ser resolts de coherència lògica. I començarem a partir d’un joc per endevinar el pensament… o no?

endevina el pensament

Un parell més de misteris amb solució lògica:

  • Ferran era un viatjant molt curós. Quan va arribar a Pedra de Dalt va veure que hi havia dues perruqueries de cavallers. La primera estava molt neta, sense un pèl en el sòl i el perruquer tenia un tall de pèl magnífic. En la segona es va trobar tot el contrari. El perruquer tenia el cap ple de tisorades, i hi havia pèls per tots llocs. Malgrat ser molt escrupolós, Ferran va decidir tallar-se el pèl en aquesta perruqueria. Per què prendria aquest decisió
  • Quants animals tinc si tots són gossos, menys dos; tots són gats, menys dos, i tots són cavalls, menys dos?

Ara us toca a vosaltres… Aquí teniu un llistat de pàgines amb enigmes lògics… Es tracta de…

De la màgia a la conseqüència lògica

Sovint diem “això no és lògic” o fem servir expressions com “lògicament”,... Ja hem indicat que la lògica té a veure amb la coherència... El terme prové de la paraula grega λογική (logike), que significa “dotat de raó, intel·lectual, dialèctic, argumentatiu” i aquest terme deriva de λόγος (logos), "paraula, pensament, idea, argument, raó o principi". La lògica s'ocupa de determinar quines formes d'inferència i de demostració són vàlides i quines no i, per tal de fer-ho, la noció central que estudia és la de conseqüència lògica.

Què és conseqüència lògica? D’una manera breu podem dir que quan es donen un conjunt de proposicions (anomenades premisses) i diem que d’elles se’n deriva una altra proposició (la conclusió), el que estem dient és que les premisses tenen com a conseqüència lògica la conclusió perquè aquesta se segueix de les premisses o que les premisses constitueixen una bona justificació per la conclusió, o que el raonament que comença amb les premisses i acaba amb la conclusió és lògicament vàlid. Per exemple, En Cobi té quatre potes és conseqüència lògica de Tots els gossos tenen quatre potes i de En Cobi és un gos. Per tant, entre les premisses i la conclusió hi ha relació de conseqüència lògica si, i només si, no és possible que les premisses siguin vertaderes i en canvi la conclusió sigui falsa. Quan un mag presenta un espectacle i es proposa fer desaparèixer un objecte, les premisses del seu número són totes coherents, però d’elles se’n deriva una conclusió injustificable des d’un punt de vista lògic. Això és la màgia... Quan descobrim el truc el que fem es descobrir que la conclusió es conseqüència lògica de les premisses vistes ara des d’un punt de vista diferent.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.