Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia El saber filosòfic Una actitud filosòfica?

Una actitud filosòfica?

MingoteFilosofiaPetit

Deia Aristòtil que els humans comencen i van començar a filosofar moguts per l'admiració (paraula que en grec es deia thaumadzein). Què cal per ser capaç d'admirar-se?... Igual adonar-nos que no ho sabem tot. Només així podem plantejar noves qüestions que obren nous camins per al coneixement i la investigació.

Segur que algun cop heu sentit els incansables "per quès" dels nens petits. Ells no tenen vergonya en reconèixer que no saben. I, potser, justament per això aprenen tan ràpid i tan fàcil. No tenen idees velles que hagin de deixar espai a les noves...

Mingote plasma genialment el sentiment d'ignorància i la capacitat d'admirar-se com a condicions per poder superar els prejudicis que no ens deixen gaudir de les meravelles que ens envolten...

Cliqueu amb el botó dret del ratolí per veure la imatge al seu tamany i poder així llegir la cita...

Una actitud particular

magritte ceci nest pas une pommeL'ésser humà és un ésser essencialment obert a la realitat, fins al punt que la necessita per ser, per anar-se fent minut rere minut. Això comporta un activitat que s'ha de desplegar respecte a la realitat. Quins tipus d'activitat desplega l'ésser humà? Mentre la resta d'animals estan ocupats en el seu viure, l'ésser humà s'ocupa i, sobretot, es preocupa de la seva vida. Això és així perquè la nostra relació amb la realitat és molt més dinàmica que la dels animals. L'ésser humà coneix la realitat; produeix, transforma la realitat; i obra, es fa a si mateix.

A través del coneixement (theoria) que proporciona la ciència, les persones assoleixen certa seguretat. amb la capacitat de produir (poiesis) coses que permet la tècnica o l'art, obtenim plaer i fem la vida més còmoda; i el sentit del nostre obrar (praxis) acostuma a encaixar dins del marc d'una religió o d'uns principis ideològics que proporcionen la sensació d'orientació i donen consol en els moments difícils.

I què passa amb la filosofia? Sembla que si al nostre voltant les coses funcionen com han de funcionar no ens cal plantejar grans teories filosòfiques. Ni tan sols preguntar-nos "per què"! Només quan comencem a desconfiar de la suposada claredat que ens proporcionen els nostres hàbits perceptius i mentals pot aparèixer la filosofia. Quan comencem a descobrir els nostres prejudicis, terme que en el seu sentit etimològic vol dir "dirigir-se a qualsevol situació amb una idea preconcebuda", i comencem a acceptar que no veiem prou clar, podem plantejar qüestons filosòfiques. La filosofia apareix per rebatre la nostra temptació a situar els problemes allí on volem que hi siguin, allí on creiem que el problema se soluciona perquè, en el millors dels casos, sembla controlat i, en el pitjor, perquè no el veiem.

Regularitats aparents

Si parem una mica d’atenció observarem que mai les coses són tan evidents com ho semblen a primer cop d'ull… i que, fins i tot en l’aparent regularitat del nostre entorn, podem descobrir preguntes que ens mostren el valor de la filosofia. Aquí en teniu una petita mostra…

Si anem al diccionari a buscar definicions ens adonarem que els objectes artificials, per exemple, es defineixen en funció de la seva utilitat. Ara bé, saber per a què serveix una cosa és el mateix que saber què és? I què passa quan tractem de definir un ésser natural? El diccionari ens el descriu i ens explica com classificar-lo, però podem arribar a saber què és quelcom només descrivint-lo? Podem saber què és el Quixot només sabent que és una novel·la de cavalleria, o ens cal llegir el llibre? A través de la definició d'una poma podem arribar a saber què és?... Imagineu-vos que jo no he vist ni he testat mai una poma i vull saber què és i a què sap... Si busquem “poma” al diccionari en diu que és el “fruït comestible de la pomera”. Això significa que he de buscar “pomera” a veure què trobo... Em diu que és un “arbre caducifoli (Pyrus malus), que fa fruïts comestibles, les pomes”. Amb això tinc prou per saber què és i a què sap una poma? Aquest saber pot substituir d’alguna manera el fet de contemplar una poma i de testar el seu gust?

magritte els dos misteris magritte la condicio humana

Estem acostumats a posar aigua al foc per escalfar-la. I pensem de forma natural que el foc és la causa que provoca l’escalfor de l’aigua. El fet que hagi passat així molts cops garanteix que sempre ha de passar així? Com podem estar segurs? I què passa amb el sentits? No ens enganyen alguns cops? Com podem estar segurs que no ens enganyen sempre?

 Vinyeta de QuinoImatge publicitària de Via Uno

 Vivim en un món que canvia constantment. Podem arribar a saber quelcom d'una manera total? De manera habitual apliquem conceptes a les coses... Ara bé, dir per exemple “riu” ens apropa a la realitat particular d’aquest procés que es troba davant nostre? Quants cabells ha de perdre una persona per ser un calb? Què fa falta perquè es produeixi el pas d'una manera de ser, per exemple el dia, a una altra, la nit? Quants grans de sorra s'han d'afegir o treure d'una escultura perquè deixi de ser el que era?

Escultura de sorra joe pogan escultures

Normalment, quan observem un fenomen poc habitual ens causa admiració... Us heu fixat quines propietats tan curioses té el mercuri? Però no són igualment admirables les propietats de l’aigua? Per què l'habit i el costum resta la capacitat d'admirar-nos? Com podem recuperar aquesta capacitat?

ron mueck bed ron mueck boy


Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.