Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Zoon politikon Prendre la iniciativa

Prendre la iniciativa

Mafalda democraciaAl llarg del curs hem tingut moltes ocasions per parlar-ne sobre l’art de viure bé. Avui intentarem apropar-nos des d’una perspectiva diferent. Ens aproparem des de la perspectiva de la política. La política tracta d’organitzar de la millor manera possible la convivència de manera que cadascú pugui triar quin tipus de bona vida vol. Si visquéssiu en una illa deserta, com es va veure obligat a fer Robinson Crusoe, el problema de la política no es plantejaria, però com que hem quedat que només es possible una vida humana entre humans, ens veiem obligats (fantàstica obligació) a establir normes de convivència, regles del joc de la vida en comú per fer-lo més divertit. Ser social de debò no consisteix a formar part d’un grup, és també participar activament en la vida comuna per fer possible la convivència i respondre a les unes necessitats canviants.

I quins són els criteris que s’han de seguir en aquestes regles? La política busca allò que és bo per a la totalitat dels ciutadans, allò que anomenem el bé comú. La política ha de buscar l’acord que sigui més positiu per a tots, no tan sols per a una majoria. I és que, encara que els polítics no ens tinguin massa acostumats, per buscar el bé comú cal superar els interessos merament individuals o partidistes.

Tanmateix, la política també ha d’oferir respostes a necessitats concretes: sanitat, educació, infraestructures... Necessitats que tenen molt a veure amb els drets de què parlaven l’altre dia. Però com es poden fer compatibles els interessos particulars amb el bé comú.

La democràcia és una de les respostes a la pregunta anterior. Si anem al diccionari podem comprovar que defineix la paraula “democràcia” (del grec demos, “poble”, i kracia, ”govern”) com “el sistema de govern en què el poble exerceix la soberania”. També diu que és “una doctrina política favorable a la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants”.

Els dos significats anteriors en són prou útils per entendre el tema: en primer lloc, la democràcia és una manera de funcionar d’una realitat social; però la democràcia també és una teoria política que descriu i postula un tipus de règim polític.

Quino DemocraciaSovint, els ciutadans es queixen dels governants, però, d’altra banda, moltes persones prenen iniciatives, participen de la vida política i social, col·laboren en associacions o ONG, es plantegen reptes per a ells i per a la resta de la societat. Sabíeu que els grecs, els pares de la democràcia, feien servir per referir-se a aquells que no participaven en els assumptes comuns de la polis, un terme que encara avui utilitzem? En referim a idiotes. Encara que la paraula avui la fem servir amb un sentit diferent, originalment s’aplicava a aquells que passaven de la política. I és que no hi pot haver democràcia sense participació del poble. Però el debat s'obre quan considerem de quina mena de participació estem parlant i de quin tipus de poble estem parlant...

La democràcia, com a sistema polític propi dels estats fonamentats en la sobirania popular, es caracteritza perquè tots els ciutadans poden participar en els afers públics.

dialegNecessitats bàsiques

Imagineu-vos que sou triats per formar part d'una comissió que decidirà quins seran les necessitats bàsiques que hauran de ser garantides per a les persones que estudiïn en l'Institut. Quines serien aquestes necessitats? Classifiqueu-les distingint quines són físiques, quines emocionals i quines intel·lectuals.

dialegTots valorem les mateixes coses?

El fet que les normes morals (allò que sigui bo i dolent), les lleis (allò que sigui just o injust) i els gustos (allò que sigui bell o lleig) siguin relatius a diferents cultures i, per tant, convencionals, ¿significa, sense més, que no existeixi el Bé, la Justícia o la Bellesa?

Podem fer dos grups, amb un portaveu i un secretari, cadascun d'ells; els secretaris han de recollir, dels membres del grup, punts a favor de la tesi que propugnen i els portaveus els han de defensar davant l'altre grup, tot essent recolzats pels seus companys. Però comencen triant un tema per debatre...

  1. Hem d'obeir els pares /No hem d'obeir els pares.
  2. Hem de ser coherents amb les pròpies idees / Hem de fer allò que calgui per assolir els nostres objectius. (Els mitjans no justifiquen els fins / els fins justifiquen els mitjans).
  3. La diversió és més important que l'estudi / L'estudi és més important que la diversió. Anoteu a continuació els arguments que defensarà el vostre grup: - - - -

Escriviu també els arguments que defensa l’altre grup...

aritmeticaEleccions al Parlament

A la demarcació de Barcelona, durant les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, els diferents partits polítics van obtenir uns resultats també diversos. Podeu consultar aquests resultats a la pàgina del Departament de Governació.

El nombre de vots i els percentatges són objectius, però el nombre de diputats assignats depen del mètode utilitzat per fer el repartiment. La llei electoral de Catalunya aplica la regla d'Hondt. Expliqueu en què consisteix aquesta regla i formuleu-ne d'altres per obtenir altres repartiments de diputats.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.