Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Zoon politikon L'origen de la vida en companyia

L'origen de la vida en companyia

forges-convivenciaEls éssers humans som socials per naturalesa, vivim en grups, ens necessitem els uns als altres. La nostra vida passa per les relacions que establim amb els altres, ja sigui volgudament: els amics, la parella, la feina, etc.; o sense voler: la família, la ciutat o el poble, el país..., que en una primera instància no triem sinó que ens vénen donats.

D'aquest viure en companyia en diem conviure. I és que els humans som socials no solament perquè vivim al costat dels altres humans sinó també perquè vivim depenent els uns dels altres; per això convivim: vivim plegats.

Des dels temps més antics hi ha consciència que l'ésser humà és un animal social perquè conviu amb els altres. Ara bé, realment som socials per naturalesa? El filòsof grec Aristòtil, al segle IV aC, ja definia l'ésser humà com un animal social i deia que era així per naturalesa, que tendia "naturalment" a la sociabilitat. "La raó per la qual l'ésser humà és, més que l'abella o qualsevol animal gregari, un animal social, és evident: la naturalesa, com solem dir, no fa res endebades, i l'ésser humà és l'únic animal que té paraula. (...) I el qui no pot viure en societat, o no necessita res per a la seva pròpia suficiència, no és membre de la ciutat, sinó una bèstia o un déu." Aquesta era la raó per la qual, segons ell, les persones s'organitzen en grups de manera espontània.

En canvi, el pensador anglès Thomas Hobbes considerava en el segle XVII que l'ésser humà no sols no és social per naturalesa, sinó que és competitiu i conflictiu. Com està dominat per les passions (el desig, l'orgull, la por, etc.), cada individu és un potencial enemic per als altres. En estat de naturalesa tots el homes tenen dret a tot, sense més restricció que la seva pròpia força o astúcia. Per això, els altres són vistos com a contrincants, com a adversaris, i no pas com a complementaris, que és el que venia a dir Aristòtil. "L'home és un llop per a l'home" dirà Hobbes, i si no es posa fre a aquest xoc de passions naturals, la guerra d'humans contra humans portarà a la destrucció de l'espècie. Per tal d'evitar aquest daltabaix, cal recòrrer a una institució artificial que s'imposi als individus: l'Estat. L'autoritat de l'Estat com a institució que està per sobre dels individus és qui posa ordre i garanteix la seguretat i la pau entre les persones. Pel que fa a l'origen de la societat, Hobbes creia que els primers éssers humans es van guiar per l'instint més elemental de tots: el de conservació. En un moment donat, però, la raó es va imposar i les persones van pactar una nova situació consistent a renunciar a la seva llibertat i donar el poder a un legislador encarregat de mantenir la pau i l'ordre. La societat, doncs, per a Hobbes, és necessària però artificial.

El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau, al segle XVIII, contradiu la teoria de Hobbes i creu que l'ésser humà és bo per naturalesa. Si hi ha persones dolentes és conseqüència de la convivència. En definitiva: és la societat que fa dolents els éssers humans. L'estat de naturalesa, segons Rousseau, és un estat paradisíac i tot anava bé fins que "el primer que va tancar un terreny es va atrevir a dir «Això és meu», i va trobar gent prou beneita per creure-se'l". Rousseau pensa que la propietat privada destrueix la igualtat, i que a partir d'aquí comencen tots els mals. A diferència d'Aristòtil, creu que la vida de les persones en societat comporta tensions i desenvolupa conflictes; per tant, el risc de desordre i de violència és sempre present. Per garantir la bona entesa i la pau, diu, caldrà que la societat desenvolupi la generositat i el respecte.

dialegEl caràcter social de l'ésser humà

  1. Quan neix un infant, ¿podríem dir que ja és un ésser acabat i definit?
  2. Els éssers humans, naixem humans o ens fem humans?
  3. Podríem arribar a ser el que sóm sense família ni amics?
  4. Prodíem viure sense ningú més al nostre voltant?
  5. Les societats humanes, són com les societats animals?
  6. Esmena unes quantes condicions per a la convivència.

dialegCompartir o competir? La col·laboració

Us proposem que juguem plegats i després que reflexionem sobre el sentit dels jocs. Comencem, llavors: 1. El dibuix compartit 2. Construcció de quadrats 3. Guanya tot el que puguis

aritmeticaNonogrames

Es tracta de resoldre un repte lògic per tal d'aconseguir un resultat artístic. Teniu una graella que s'ha de pintar seguint les indicacions de colors que apareixen en els marges horitzontals i verticals. Si raoneu correctament descobrireu la imatge oculta i us adonareu que, treballar plegats per assolir un objectiu, significa col·laboració, ajut mutu, dubte i una bona estona de reflexió compartida.

Inici Ètica Zoon politikon L'origen de la vida en companyia

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.