Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Ius romanum De drets i de deures

De drets i de deures

dretsMafaldaContínuament sentim parlar de drets. També, encara que menys, sentim parlar de deures. Si sortiu al carrer i demaneu pels drets humans trobareu que molta gent tindrà més o menys clars uns quants, com el dret a la vida o el dret a la propietat... Però és menys probable que algú us sàpiga dir què és un dret. Per començar podem dir que un dret és un concepte que serveix per pensar la realitat, un concepte que ens ajuda a posicionar-nos davant de fets que es consideren injustos.

On es troba el fonament del dret? Dit d’una altra manera, quina és la seva fonamentació ètica? Podem començar dient que el concepte de dret és, en part, un concepte legal. I és que la relació entre allò que fem i allò que pensem sobre allò que fem o no fem es resol dintre d’un grup humà, un Estat, que manté integrats a grups humans heterogenis amb normes morals pròpies: famílies, grups socials, professionals, religiosos,... I com fa això l’Estat? A través de l’ordenament jurídic. Perquè en tant que ciutadans tots tenim drets i deures.

Quan afirmem que tenim dret a la vida o a la llibertat ens referim a la capacitat de les persones de fer o d’exigir alguna cosa. En els exemples, volem que se’ns respecti la vida o que no se’ns limiti la llibertat. Quan parlem de deure, ens referim a tot allò que hem de complir perquè hi ha unes normes objectives que ens hi obliguen o perquè és un exigència de la consciència pròpia. Així, la relació del dret amb la jurisprudència consisteix en un conjunt de normes establertes per la societat que cal complir. Els codis jurídics ordenen, manen o prohibeixen una conducta. I en cas d’incompliment de les normes, es preveu un càstig o sanció.

El dret també actua dins l’àmbit de la convivència social i política. I consisteix en un conjunt de regles que regulen el comportament intersubjectiu, amb l’objectiu de fer possible la convivència entre els humans.

El dret, en definitiva, és qui fixa els drets i deures dels ciutadans en relació amb els altres individus i amb la comunitat. És el valor racional que autoritza i legitima la nostra acció i n’estudia les condicions socialment exigibles.

Quin és el fonament dels drets cívics i polítics? La llibertat, la dignitat, la igualtat, la justícia i la pau són, per exemple, explícitament considerades en la Declaració Universal dels Drets Humans com a valors bàsics sobre els quals se sustenten aquells drets.

I quina és la relació dels drets amb l’ètica? De vegades, un dret es constitueix en un criteri ètic que es fa servir per valorar diferents sistemes legals existents. Parlem llavors de drets humans... Però com us podeu adonar fàcilment, no sempre l’ètica i el dret estan d’acord. I això comporta conflictes: hom pot viure en un país on sigui legal la pena de mort i no estar-hi d’acord moralment. O bé algú pot estar en contra del divorci o de l’avortament i ha d’acceptar que les lleis els permetin. Però també al contrari...

dialegQuè faries si... Fins a quin punt arriba el nostre sentit del deure?

  1. ¿Què faries si fossis infermer/a i un malalt agonitzant i que pateix diabetis, et demanés xocolata?
  2. ¿Estaries disposat a posar el teu braç en el foc i mantenir-lo durant 10 minuts si d'aquesta manera poguessis salvar la vida del teu veí més proper? ¿Voldries que ell fes el mateix per tu?
  3. Si algú estigués constantment enfurismant-te fins al punt de fer-te gairebé embogir i si poguessis donar-li un verí mortal, sense la més petita possibilitat de ser descobert, ¿ho faries?
  4. Si algú s'apropés a tu amb una pistola i hagués un 50 % de probabilitats que volgués disparar-te, ¿dispararies tu primer?
  5. Suposem que et donen un milió de dòlars únicament per prémer un botó amb el resultat que una persona desconeguda, en algun lloc del món, morirà instantàniament però sense que ningú et pugui descobrir mai. ¿Premeries el botó?
  6. A fi d'alliberar de la fam a tota la població de la Índia durant un dia, ¿series capaç de passejar pel carrer nu/a, en ple dia, durant dues hores (o fins que la policia et detingués), sense donar cap explicació a ningú, ni llavors ni mai?
  7. Series capaç de col·laborar amb una causa generosa si el donatiu fos estrictament anònim, de manera que mai s'assabentés ningú? ¿Ho faries, fins i tot sabent que amb aquesta acció et guanyaries l'odi d'algunes persones?
  8. ¿Què preferiries, ser honrat i que et consideressin un lladre, o ser un lladre i que et consideressin honrat?

aportacionsJustícia i drets humans

La clàssica definició de la justícia és "aquella actitud o voluntat que dóna a cadascú el que li correspon". Per tant la justícia és un valor que és viu també en convivència. Que a tothom cal donar-li el que li correspon vol dir que tothom hauria de tenir garantit els mínims que es consideren necessaris en tant que éssers humans.

A continuació teniu un llistat de drets. Classifique-los segons penseu que són necessitats físiques o psíquiques i relacioneu-los amb un o més dels drets generals següents: independència, salut, respecte, nutrició, treball, expressió, allotjament, amor, seguretat, vestit.

  1. dret a la vida
  2. dret a la llibertat i a la seguretat personal
  3. dret a no ser torturat
  4. dret a ser lliure
  5. dret a la protecció de la llei
  6. dret a ser considerats innocents fins que no es demostri el contrari.
  7. dret a la llibertat de moviment i residència.
  8. dret a casar-se i fundar una família.
  9. dret a la llibertat de pensament.
  10. dreta a la llibertat de culte religiós.
  11. dret a la reunió i l'associació
  12. dret a la informació.
  13. dret a al treball
  14. dret a la assistència sanitària
  15. dreta al descans i a l'oci.
  16. dret a l'educació

Inici Ètica Ius romanum De drets i de deures

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.