Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Ius romanum Justícia com a conformitat al dret i equitat

Justícia com a conformitat al dret i equitat

justicia cegaHem parlat de la justícia com a virtut. Però podem parlar de justícia en dos sentits més: com a conformitat al dret (jus, en llatí) i com a igualtat o proporció. La justícia es mou dins del respecte a la legalitat, en la ciutat, i dins dels respecta a la igualtat, entre individus. Aquests dos sentits, tot i que estan lligats (és just que els individus siguin iguals davant la llei), no per això deixen de ser diferents. Com a legalitat, la justícia tan sols té un valor circular: "totes les accions prescrites per la llei són justes en aquest sentit", remarcava Aristòtil; però què demostra això, si la llei no és justa? És l'autoritat, no la veritat, el que fa la llei. La majoria (en el cas de les democràcies), no els més justos ni els més intel•ligents, són els que guanyen i fan les lleis. Però què passa amb la justícia? El sobirà (encara que sigui el poble) la decideix, i això és el que rep el nom de llei. Però el sobirà no sempre és just. La llei és la llei tan si és justa com si no. Però la llei no és, per tant, la justícia, i és això el que ens remet al segon sentit. Ja no la justícia com a fet (la legalitat), sinó la justícia com a valor (la igualtat, la equitat) i, ja hi tornem a ser, la justícia com a virtut. Quan la llei és injusta, combatre-la és just –i fins i tot pot ser just violar-la. Respectar les lleis, sí, o si més no obeir-les i defensar-les. Però no al preu de la justícia, no al preu, com diem l’altre dia, de la vida d'un innocent! La moral passa al davant, la justícia passa al davant, si més no quan es tracta de l'essencial, i potser és precisament en això que es coneix allò que realment és essencial. L'essencial? La llibertat de tothom, la dignitat de cadascú, i els drets, abans que res, dels altres. Quin és el criteri per decidir que és just i què no? Ni que sigui de forma aproximada, parlar de justícia es parlar d'una certa igualtat, o reciprocitat, o equivalència, entre individus. És l'origen del mot “equitat” (d'aequus, igual), que seria sinònim de justícia. És també allò que sembla indicar el símbol de les balances. La justícia és la virtut de l'ordre, però sempre equitatiu, i de l'intercanvi, però sempre honest. I l'intercanvi, per ser just, ha de ser efectuat entre iguals. La igualtat, essencial per a la justícia, no és tant, doncs, la igualtat entre els objectes intercanviats, la qual és sempre discutible i gairebé sempre admissible (si no, no hi hauria intercanvi), com entre els subjectes que els intercanvien –igualtat no de fet, és clar, sinó de dret, la qual cosa implica que tots dos siguin igualment informats i lliures.

dialegRosa Parks. Un canvi de lloc pot canviar el món.


RosaParks LutherKingRosa Parks, coneguda també com Rosa Lee Parks (4 de febrer de 1913, Tuskegee, Alabama - 24 d'octubre de 2005, Detroit, Michigan) fou una activista estatunidenca per a l'equiparació de drets civils entre blancs i negres als Estats Units.

El desembre de 1943, Parks començà a militar en el Moviment afroamericà pels drets civils mentre treballava com a secretària per la filial de Montgomery, Alabama, de la compromesa NAACP (Associació nacional pel progrès de la gent de color). Del seu càrrec va comentar "Era l'única dona present, i necessitaven una secretària, i jo era massa tímida per dir que no". Va continuar treballant-hi fins l'any 1957, data en la qual va deixar Montgomery. Només sis mesos abans del seu arrest, havia atès classes a la Highlander Folk School, un centre d'educació que defensava els drets dels obrers i la igualtat racial.

Rosa Parks es va convertir en un important personatge històric quan l'1 de desembre de 1955, a la localitat de Montgomery, Alabama, va refusar d'obeir l'ordre de James Blake, un conductor d'autobús, d'asseure's a la part del darrera del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs. Parks va seure a la primera filera de la part posterior de l'autobús, a la secció específicament indicada per als blancs. Va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta a més de desobeir un encarregat oficial.

La nit següent cinquanta dels líders de la comunitat afroamericana encapçalats per l'aleshores relativament desconegut, Dr. Martin Luther King, pastor de l'Església Baptista de Dexter Avenue a la mateixa ciutat de Montgomery, Alabama, es varen reunir per discutir quines serien les properes accions que haurien de ser preses com a reacció a l'arrest de Rosa Parks.

El proper pas va ser el boicot del servei de transports públics de Montgomery. Tota la comunitat negra va boicotejar els autobusos públics durant 381 dies. Dotzenes d'autobusos públics varen romandre aturats durant mesos fins que la llei que requeria la segregació racial als autobusos públics va ser eliminada. Aquest precís fet va dur a moltes altres protestes contra aquesta segregació.

Amb el seu paper iniciant el boicot, Rosa Parks va fer que molts altres estatunidencs fossin conscients de la lluita pels drets civils. El dr. King va escriure al seu llibre de 1958, Stride toward freedom:

L'arrest de la senyora Parks va ser el factor desencadenant més que la raó de la protesta. La raó es troba profundament implícita en el recompte d'injustícies similars. De fet, ningú pot entendre l'acció de la senyora Parks si no és adonant-se que hi ha un moment en el que s'ha de dir prou, en el qual la personalitat humana crida "Ja no puc més"

El cas de 1956 va acabar amb la Cort suprema dels Estats Units dictaminant que la segregació racial al sistema d'autobusos era inconstitucional.

aportacionsCom es pot representar la justícia?

Fes un dibuix on apareguin els símbols amb els quals la justícia s'identifica segons tu:

dialegO Fortuna (Carmina Burana)

Quina relació penseu que pot tenir la cançó de Karl Off amb la justícia? 

All Music Player: O Fortuna

1. Carl Orff. O Fortuna Play

O Fortuna,

velut Luna

statu variabilis,

semper crescis aut decrescis;

vita detestabilis

nunc obdurat

et tunc curat

ludo mentis aciem,

egestatem,

potestatem

dissolvit ut glaciem.

Sors immanis

et inanis,

rota volubilis,

status malus

vana salus

semper dissolubilis,

obumbrata

et velata

michi quoque niteris;

nunc per ludum

dorsum nudum

fero tui sceleris.

Sors salutis

et virtutis

michi nunc contraria

est affectus

et defectus

semper in angaria.

Hac in hora

sine mora

cordum pulsum tangite,

quod per sortem,

ster nit fortem

mecum omnes plangite.

Oh, Fortuna,

com la lluna

tu ets variable,

sempre creixent o minvant;

vida detestable,

primer oprimeixes

i després alleugereixes

i amb l'ingeni jugues,

la indigència,

el poder

dissolts com el gel.

Sort cruel

i vàcua

voluble com una roda,

ets malvada,

la sort és vana

i sempre es dissipa,

ombrejada

i velada

també a mi em turmentes;

ara em diverteixo

amb el meu tors nu

davant la teva vilesa.

La sort en la salut

i en la virtut

m'és ara contrària,

afectat

i arruïnat

sempre esclau teu.

En aquesta hora

sense demora

toqueu la corda vibrant

i com la Fortuna

abat al fort

ploreu tots amb mi.

aritmeticaQui pot estafar a un rei

ArquimedesHieró, rei de Siracusa, l'any 217 aC va manar al seu orfebre deu lliures d'or per confeccionar una corona que volia oferir a Júpiter. Quan el rei va rebre l'obra acabada va verificar que pesava 5 kg però el color de l'or l'inspirava desconfiança, com si l'orfebre hagués barrejat plata i or. Per solucionar el dubte va consultar al famós matemàtic Arquímedes. S'explica que Arquímedes va estar molt de temps sense poder resoldre el problema, fins que un dia, estant a la banyera, va descobrir la manera de resoldre-ho i, entussiasmat, va sortir corrents fins al palau del monarca cridant pels carres de Siracusa: Eureka! Eureka! Arquímedes havia descobert que l'or perd dins l'aigua un 5,2% del seu pes i la plata, un 9.9%. La corona dins l'aigua pesava 4,7 kg. Amb aquestes tres dades va descobrir la quantitat de plata que tenia la corona. Podeu calcular la quantitat d'or i de plata que contenia el regal destinat al déu dels déus?

Inici Ètica Ius romanum Justícia com a conformitat al dret i equitat

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.