Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Ius romanum Justícia com a virtut

Justícia com a virtut

The Stanza della Segnatura JusticeA la República, Plató, un filòsof del segle IV aC, parla de quatre virtuts cardinals: prudència, temprança, coratge i justícia. S’anomenen “cardinals” perquè es consideren el fonament de les virtuts morals. Però avui, més que la distinció entre virtuts cardinals o morals, ens interessa reflexionar sobre la importància de la justícia. I podem començar amb una pregunta que val la pena que ens fem tots plegats. Si calgués, per salvar la humanitat, condemnar un innocent (torturar un nen per exemple), caldria resignar-s'hi? La resposta és clara i contundent: No!

La justícia no equival a un contracte d'utilitat, no depèn de la maximització del benestar col•lectiu. La justícia és quelcom diferent al benestar i a l’eficàcia i no pot ser-hi sacrificada ni tan sols per la felicitat de la majoria. Com es podria sacrificar legítimament la justícia, si sense ella no hi hauria ni legitimitat ni il•legitimitat? I en nom de què, si valors com la humanitat, la felicitat o l'amor, no podrien, sense la justícia, ser valors? Ser injust per amor és ser injust i un amor d’aquesta mena no és més que favoritisme o parcialitat. Ser injust en nom de la felicitat pròpia o de la humanitat és ser injust i una felicitat així no és més que egoisme o confort. Sense la justícia els valors deixarien de ser valors, es converteixen en interessos o desitjos que perden l’horitzó del seu valor.

De les quatre virtuts cardinals, la justícia és sens dubte l'única amb un valor que no depèn de cap altra. La prudència, la temprança o el coratge només són virtuts en tant que es posen al servei del bé, o amb relació a valors –com per exemple, la justícia– que els ultrapassen o els motiven. Al servei del mal o de la injustícia, prudència, temprança i coratge no serien virtuts, sinó simples talents o qualitats de l'esperit o del temperament. La justícia és bona en si mateixa. La justícia no és una virtut com una altra. És l'horitzó de totes i la llei de llur coexistència. “Virtut fundant” i preservadora de les altres segons Plató, "Virtut completa", segons Aristòtil. Tot valor la implica; tota humanitat la requereix. No vol dir que faci el paper de la felicitat, sinó que cap felicitat no en dispensa.

3virtuts cardinals RafaelI així ho va entendre també l’artista del Renaixement Rafael Sanzio, en el segle XVI, quan intenta representar les virtuts cardinals en una de les Estances del Vaticà. La Fortalesa, vestida amb arnès, seu a l'ombra d'un roure. La Prudència es posa a l’esglaó més alt de la base. Té dues cares: d'una dona jove que mira el seu reflex en un mirall sostingut per un angelot alat; i d'un home vell, símbol de la vellesa, del qual la prudència és la qualitat principal. Finalment, la Temprança es representa sostenint un parell de brides. No hem dit que eren quatre virtuts? I on és la Justícia? L'al•legoria estava pensada per incloure la figura de la Justícia també. Però la Justícia, que es considera superior a les altres virtuts des d'un punt de vista jeràrquic, es representa separadament en un dels medallons de la volta. Justament, la imatge que podeu veure a l’inici d’aquesta entrada.

dialegQuè és just i què no

Expliqueu algunes experiències pròpies d'injustícia i com faríeu per eliminar aquestes injustícies.

aportacionsImagine

Aquest cançó de John Lennon parla de la justícia. L'activitat d'avui consisteix en completar la traducció i, després, en penjar en el vostre espai lletres de cançons que parlin del tema d'avui.

All Music Player: Imagine

1. John Lennon. Imagine Play

Imagine there's now heaven,

it's easy if you try,

now hell below as,

above as only sky.

Imagine all the people

living for to day.

Imagine there's no countries

it isn't hard to do.

Nothing to kill or die for,

and no religion too.

Imagine all the people

living life in peace.

You may say I'm a dreamer,

but I'm not the only one;

I hope someday you join as,

and the world will be as one.

Imagine no possesions,

I wonder if you can.

No need for greed or hunger,

a brother hood of men.

Imagine all the people

shering all the world.

You may say I'm a dreamer,

But I'm not the only one;

I hope someday you join as,

and the world will be as one.

Imagina't ara el .........................,

és fàcil si ho intentes,

ara l'................... és al nostre voltant

a sobre nosaltres només el ...................

Imagina't a tothom

vivint el dia a dia.

Imagina't que no hi ha ............................

no és difícil de fer.

Res perquè ............... o .......................,

sense ..................... també.

Imagina't tota la gent

vivint la vida en ................

Diràs que soc un .........................,

però no en soc l'únic;

i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,

i aleshores, només hi haurà un sol ..................

Imagina't que no hi ha .......................,

no sé si podràs.

Que no hi ha ....................., ni tampoc .....................,

sinó homes vivint en germanor.

Imagina't que tothom

ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que soc un somniador,

però no en soc l'únic;

i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,

i aleshores, només hi haurà un sol món.

aritmeticaCuriositats numèriques

Pot ser que els nombres siguin eterns i invariables, però els numerals o símbols que es fan servir per representar-los no ho són. La història dels sistemes de numeració és molt llarga i va des de la prehistòria fins a l'adopció del nostre sisteme actual, al Renaixement. Els protagonistes de la història són escribes, monjos i astrònoms anònims que van descobrir els principis de la representació sistemàtica dels nombres. Aquests principis són una parte essencial de la nostra herència cultural.

Per expressar els nombres s'han fet servir moltes formes concretes: pedretes, cordes amb nusos de color, l'àbac, els dits de les mans i dels peus...Fa aproximadament uns 2000 anys, els xinesos van inventar un sistema de numeració posicional escrit basat en les potències de 10. Uns 500 anys després, al sud de l'Índia van arribar independentment al mateix descobriment, i aviat van anar més enllà inventant el zero, un símbol que va revolucionar l'art de representar i manipular el nombres.

El xinesos van agafat del indis el concepte de zero, igual que els àrabs, que al cap del temps, van exportar el sistema a l'Europa occidental. El sistema de numeració indo-aràbic es va universalitzar i es pot considerar uns dels majors descobriments tècnics de la humanitat, juntament amb la invenció del foc, de la roda i de l'agricultura.

Aquesta forma heretada de representar els nombres i el valor del zero s'ha convertit en principis universals, en l'horitzó de totes les teories matemàtiques i en el principi de llur coexistència.

Per què penseu vosaltres que els humans ens hem posat d'acord, més enllà de diferències culturals i ideològiques, a l'hora de fer servir els nombres i no ens posem d'acord, per exemple, quan considerem quelcom injust? Podeu buscar d'altres curiositats matemàtiques?

Inici Ètica Ius romanum Justícia com a virtut

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.