Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Som amb els altres

No podem viure sense els altres. Kant, un filòsof del segle XVIII molt important va posar un exemple d’aquesta idea: un colom quan vola i sent la resistència que li ofereix l’aire, podria pensar que volaria molt millor sense aquesta resistència, en el buit. El que no sap el colom és que en el buit no es pot volar. La mateixa resistència que fa el vol complicat també el fa possible. De manera semblant, les persones no podem arribar a ser persones sense persones al nostre voltant. I això té moltes conseqüències importants. Una d’elles és que tot allò que fem de nosaltres mateixos ho hem de fer no en abstracte sinó dintre d’una situació concreta que és, sobretot, una situació social. L’altra és que allò que de nosaltres, cadascun de nosaltres fem, són corresponsables (per bé i per mal) els altres. I recíprocament, en fer-nos a nosaltres mateixos, contribuïm a fer els altres.

homer_decisio

Així que “fes el que vulguis”, recordeu que vam acabar així l’altre dia?, té conseqüències molt importants per nosaltres i per la gent que ens envolta. La primera és que allò que de la nostra vida fem som responsables primer de tot nosaltres mateixos; la segona que també ho són els altres. Ara ja sabeu què significa el terme responsabilitat...

A més, només podem fer el que volem quan ens deixem d’ordres, costums i capritxos, quan les nostres accions sorgeixen realment de nosaltres mateixos... I perquè això sigui així cal que coneguem molt bé qui som, no?

Dit d’una altra manera, tenir la responsabilitat creadora de fer-nos fent el nostre camí. Això sona bé i, a la vegada, complicat... Pensem bé què significa.

Significa que no podem deixar de prendre decisions, significa que de les nostres decisions depenen moltes coses i que no és el mateix fer allò que un realment vol amb allò primer que ens passa pel cap.

Què és allò que realment volem? D’això tracta l’ètica, de trobar la millor manera de viure, d’aprendre a viure una bona vida... Però no la bona vida d’una col-i-flor o d’una papallona, d’un gos o d’un dofí, significa donar-se una bona vida humana. I, per donar-nos una bona vida humana ens hem de relacionar amb els altres éssers humans. Ni Robinson ni Frankenstein tenen una bona vida humana perquè els hi manca allò més essencial, relacionar-se amb d’altres éssers humans. Per això Robinson es posa tan content quan troba “Divendres” a la seva illa, i Frankenstein és tan dolent, perquè no troba ningú que el consideri un ésser humà.

dialegSobre la bona vida

  1. Acceptaries canviar les teves relacions amb d’altres éssers humans per objectes materials?
  2. Què significa que no som lliures per a no ser lliures?
  3. Què significa donar-se una bona vida?
  4. Penses que realment triem el nostre camí? Quina importància tenen els altres o les circumstàncies en aquesta tria?

jocsPots fer-ho sol, però en equip és més divertit

550

Inverteix el triangle movent només tres monedes.

Canviant de posició dos llumins i sense moure la xapa, pots mantenir la forma de la pala deixant fora la xapa de break dance?

jocsCreació d'un mandala col·lectiu

Un mandala, literalment «cercle» o «roda» en sànscrit, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central.

Avui no entrarem en la seva simbologia, però sí que intentarem fer-ne un en parelles. Es tracta de fer el que vulguem però posant-nos d'acord en els colors que farem servir, la forma que tindrà el nostre mandala...

I de fer-ho descobrint el plaer que proporciona treballar creativament i de fer-ho en equip.

Per fer-ho podeu clicar algun dels enllaços següents:

jocsD'un món pla a un món esfèric

El 1884, Edwin Abbott va publicar un llibre, Flatland, que podem traduir Planilàndia, on narrava les aventures d'un Quadrat en un món pla de dues dimensions. Al començament de la història, el Sr. Quadrat i la seva esposa, la Sra. Triangle, estan descansant en la seva casa de dues dimensions de Planilàndia quan se'ls apareix una Esfera, que intenta que comprenguin la 3ª dimensió amb una explicació com aquesta:

“No sóc una figura plana, sinó un sòlid. Vosaltres em dieu Cercle, però no sóc un Cercle sinó un nombre infinit de Cercles col·locats uns a sobre dels altres, de diferents tamanys que varien entre un Punt i un Cercle de 13 polsades de diàmetre. Quan travesso el vostre pla, com ara, formo una secció que vosaltres anomeneu encertadament Cercle. Perquè si una Esfera –aquest és el meu nom en el meu país- es mostra davant d’un habitant de Planilàndia, s’ha de manifestar-se com un Cercle.”

Les dificultats que té l'heroi del relat per entendre el significat d'una tercera dimensió, que sobrepassa les dues dimensions del món en què està immers:

{youtube}CR8cO554H4U{/youtube}

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.