Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Contes per viure Allò que comparteixen els amics

Allò que comparteixen els amics

Wassily-Kandinsky-Farbstudie

Eren dos bons amics, plens d’energia i amb una relació que s’arrelava en un gran nombre de vivències compartides. Un d’ells era cec, però aquesta discapacitat no l’impedia portar una vida intensa, semblant a la de qualsevol altre noi.

Certa vegada, la tieta del noi vident va convidar els dos amics a berenar a casa seva. El noi cec es trobava refredat i la seva mare va decidir no deixar-lo assistir a la invitació, però el llaminer del seu amic no estava disposat a perdre’s la invitació.

La seva tia tenia fama de ser una gran cuinera i ell mateix havia pogut comprobar-ho molts cops. En aquella ocasió havia preparat un exquisit plat d’arrós amb llet. El marrec va menjar tot el que va voler i, després d’expressar el seu agraïment per l’amabilitat,va tornar amb el seu amic per tal d’explicar-li com l’havia anat.

-Què tal el berenar? -va ser la primera pregunta de l’amic-.

-Ni t’ho imagines! -va replicar el convidat-. No saps com m’he posat d’arrós amb llet. He menjat pels dos.

-A mi no m’agrada molt l’arrós amb llet -va respondre el noi cec-. Per cert, quin és el color de l’arrós?

-Blanc, com la llet.

-I com és el color blanc?

-Doncs, és el color oposat al negre.

-Tampoc sé com és el negre -va lamentar-se el noi cec-. Què m’ho explicaràs d’una altra manera?

Llavors l’amic estava rumiant com li explicaria quin era el color de l’arrós quan va observar una grua blanca. Va sortir correns i, després d’atrapar-la, va portar-la al costat del seu company.

-Aquesta grua és blanca. Tòcala.

El noi cec va acaronar l’animal.

-Quina suavitat! -va exclamar-. Així que el blanc és suau?

-No, no -replicà el seu amic-. Continua passant la teva mà per la grua a veure si arribes a captar el blanc.

El noi cec va passar uns quants cops més la mà per sobre de l’espantat animal.

-Ja ho tinc -va dir- el blanc és càlid.

Després de deixar escapar l’animal, l’amic es va adonar que, per molt que ho intentés, el seu company cec no podria captar mai quin és el color blanc i això el va entristir profundament.

Adonant-se de la situació, el noi cec va consolar al seu amic dient-li:

-És cert que m’agradaria veure, però igual que tu no trobes a faltar un sisè sentit imaginari perquè no l’has tingut mai, jo tampoc trobo a faltar el color perquè no he tingut mai aquesta experiència. Fins i tot jo podria dir que, malauradament, el fet que tu puguis gaudir de la vista t’ha fet perdre la capacitat d’olorar aromes que jo puc distingir, escoltar sons molt llunyans o sentir en la teva pell sensacions que requereixen d’una gran sensibilitat.

Aquesta explicació va calmar una mica l’ànim de l’amic. Fins i tot aquest incident el va ajudar a valorar la seva relació des d’una perspectiva nova. Es va adonar que sentiments com la llàstima no eren importants entre els amics. No eren amics per allò que els mancava sinó justament per allò que tenien i perquè gaudien compartint-lo. Les seves vivències eren diferents, els seus gustos també però, per sobre de tot això, confiaven l’un en l’altre i quan estaven junts sentien serenitat i afecte.

dialegQüestions per pensar: L’amistat com a principi per a la convivència


  1. Què vol dir el text amb l’expressió: “no eren amics per allò que els mancava sinó justament per allò que tenien i gaudien compartint-lo”?
  2. Els amics ho poden compartir tot? Fins a quin punt?
  3. Busca en el text valors que puguin descriure una relació com l’amistat. Pots afergir-hi més?
Inici Ètica Contes per viure Allò que comparteixen els amics

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.