Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Contes per viure El monjo i el samurai (japonès)

El monjo i el samurai (japonès)

samurai1A l’antic Japó, fa molts anys, existien els samurais… Es tractava de membres de la noblesa militar que tenien un profund coneixement de les arts marcials i que seguien el codi d’honor dels guerrers. No podien faltar a la seva paraula i menyspreaven la mort. Un d’aquells samurais havia conquerit gran prestigi perquè mai ningú no l’havia derrotat. La fama de la seva habilitat omplia de por tots els seus contrincants, ningú dels voltants de la seva localitat es volia enfrontar amb ell ja sabia que perdria la vida amb certesa.

Com que escassejaven els rivals i aquell home estava tan segur de la seva tècnica, es va encaminar cap a la capital. Pels voltants de la ciutat discorria un cabalós riu i s’adonà que l’únic pont que el travessava era l’accés més ràpid per accedir a la ciutat. Així que es va plantar en una de les bandes del pont i va jurar solemnement que no es mouria d’aquell lloc fins que no s’hagués enfrontat als cent primers homes que el volguessin travessar i els hagués vençut a tots.

El pont era un lloc concorregut. Moltes persones acostumaven a travessar-lo per accedir a la ciutat. Però en trobar aquell home i rebre el seu repte, molts decidien donar la volta i iniciar un llarg camí de quilòmetres per tal de poder salvar el riu. Alguns però, desconeixien l’habilitat d’aquell samurai i decidien enfrontar-s’hi. Però cap sortia vencedor en aquell combat. Ja havia mort a noranta-nou homes, només li faltava un per tal de donar compliment a la seva promesa.

I resulta que l’home que feia el número cent era un monjo que es dirigia al temple de la ciutat amb un encàrrec molt urgent. Provenia d’un monestir molt llunyà i el seu missatge havia d’arribar el més aviat possible. Però aquell samurai no el volia deixar passar… Va demanar a aquell home que el permetés portar el seu encàrrec i l’assegurà que tornaria per enfrontar-se amb ell.

Com que els monjos no poden mentir, el samurai va acceptar la seva paraula no sense algunes reticències.

Així que el monjo va poder passar, va portar el missatge al prior del temple. Un cop complerta la seva missió, va explicar al prior l’incident amb el samurai i donat que no tenia cap possibilitat de sobreviure va demanar al seu superior que l’expliqués quina era la forma més digna de morir.

Ningú no el retrauria que faltés a la seva promesa però el superior del temple coneixia la determinació d’aquell monjo. Ell mateix, abans d’ingressar en el temple, havia estat un expert samurai. Així que va buscar una espasa que conservava, la va lliurar al monjo i el va instruir de la següent manera:

- Quan arribis al lloc de l’enfrontament, mira fixament al ulls del samurai, et col•loques amb els peus en paral•lel i, després de respirar profundament, aixeca l’espasa amb les dues mans per sobre del teu cap. Respira novament i tanca els ulls. Oblida’t de tot tal i com fas quan medites i espera fins que la mort se te’n porti.

El monjo es va encaminar cap el lloc de la seva cita amb la mort. Era conscient que moriria però una gran tranquil•litat envaïa el seu cos i el seu esperit. En arribar, va adoptar la posició que l’havia suggerit el seu mestre i es disposà a morir.

El samurai es va sobtar de la determinació d’aquell home de pau. La veritat és que no esperava que tornés. Però el més sorprenent de tot era la posició que va adoptar. Es tractava de la tècnica més ofensiva que existia a la vegada que la menys defensiva. Amb aquella posició només podia atacar però com podria fer això amb els ulls tancats? La seva respiració era imperceptible, cap múscul del seu cos es movia, cap tensió s’apreciava en el seu rostre. No podia ser però… Aquell home era el lluitador més experimentat i amb la tècnica més depurada que havia vist mai. Una por freda va recórrer la seva columna. Tremolant va caure de genolls als peus del monjo tot demanant clemència i la possibilitat de ser acceptat com a deixeble.

dialegQüestions per pensar: La decisió més encertada

  1. Hauries tornat si haguessis estat tu el monjo?
  2. Per què creus que tria tornar per morir en lloc de fugir?
  3. Creus que la decisió del monjo és un acte de responsabilitat? I lliure?
Inici Ètica Contes per viure El monjo i el samurai (japonès)

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.